Cavaller, adquirí la vila de Manises. Fou patró del convent de Sant Domènec de València. Es casà amb una noble de Verona. Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília (1286-91), i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia. Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer (1302-06) i després com a mestre racional (1306-20). En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl. Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les parts d’Itàlia, i el 1318, a la cort papal d’Avinyó, i li encarregà afers tan ardus com arranjar les diferències entre els reis de Nàpols i Sicília. També fou ambaixador reial al concili de Viena del Delfinat (1311-12), juntament amb el noble Pere de Queralt i el jurista Guillem Olomar. Es conserven una vintena de cartes o relacions conjuntes dels ambaixadors de 1311-12 i 1318, en català, i una nota que redactà Boïl en aragonès. Intervingué en la logística per a l’expedició de l’infant Alfons a Sardenya, on l’acompanyà, hi rebé feus i hi morí.
- FINKE, H.: Papstum und Untergang des Templerordens, 2 vol., Münster 1907. — Acta Aragonensia,. 3 vol., Berlín-Leipzig 1908-22.
- SALAVERT Y ROCA, V.: Cerdeña y la Expansión mediterránea de la Corona de Aragón. 1297-1314, 2 vol., Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales, Madrid 1956.