És autor de Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de toda España... (la Haia, 1699), obra dedicada al rei Guillem III d’Anglaterra i stadhouder d’Holanda. Després del setge de Barcelona de l’estiu del 1697 a mans de les tropes franceses del duc de Vendôme, la ciutat volgué defensar-se de les calúmnies impreses a França sobre aquest episodi. El punt de vista de Barcelona –traïda suposadament pel virrei F. Velasco i pel “partit” francès de la cort, que desitjaven la seva caiguda per signar la pau amb França– s’exposà en diferents escrits, però, sobretot, en l’esmentada obra de Comines. El caràcter propagandístic d’aquesta es manifesta quan diu: «Escrivo este papel en lengua castellana por ser idioma más extenso y de más fácil inteligencia.» L’autor fa referència al «...descuido de una plaza, antemoral de tantos reinos; amenazada tan de antemano de un terrible asedio, desprevenida de todos militares aprestos, y géneros comestibles... la bizarría de la guarnición no pudo ser mayor, y sobre plaza alguna no se peleó con más valor y garbo; pero tampoco en defensa alguna se obró con menos regularidad. Las salidas por cortas mal dispuestas, no sostenidas ni mandadas por algún general, como se debía; sólo sirvieron de perder tropas, pero no de retardar o deshazer los trabajos opuestos, ni de clavar la artillería enemiga». La intenció de l’obra fou demostrar que l’absència d’una flota de guerra angloholandesa al front de la Mediterrània –present el 1694 i el 1695– no influí en la caiguda de Barcelona el 1697. De fet, Anglaterra i Holanda, per mediació de Suècia, ja estaven en tractes amb França per arribar a un acord definitiu molt abans del setge.També es dona com a data de publicació d’aquesta obra el 1759 –és una errada o és una altra edició?–, que coincideix amb l’arribada al tron de Carles III de Borbó, que desembarcà precisament a Barcelona procedent de Nàpols.