Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases. Es formà en l’ambient artístic del seu pare i col·laborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs. Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres. Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid. Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s. XVIII confeccionà una excel·lent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán, en dos extensos volums. El primer tom consta de 228 folis i el segon, de 71, i, per la presència de blancs en algunes pàgines, sembla que l’obra no s’arribà a finalitzar. Encara que l’autor tenia la intenció de publicar-la, restà inèdita, dipositada primer a l’oratori barceloní de Sant Felip Neri i, en l’actualitat, a la Biblioteca de Catalunya. L’objectiu principal del Nobiliario fou el de compendiar les armes i els llinatges catalans. Els escuts són tractats en el seu estat més simple, menyspreant els compostos que, moltes vegades, no són més que una mostra d’ostentació parentelar. Els blasons són reproduïts per ordre d’antiguitat i no només s’estudien els pertanyents a famílies sinó també a ciutats, ordes militars i catedrals. Cada arma o llinatge ocupa una cara de full, mitja o un terç segons la seva importància. Els escuts, bellament il·lustrats i molt ben executats, van acompanyats d’una petita i telegramàtica explicació sobre els fets realitzats pels seus detentors. Pere Costa documentà els seus resums a través de tractats d’heràldica i llibres d’història de Catalunya (Diago, Feliu), però també a partir de documents originals de l’Arxiu Reial de Barcelona, llavors dirigit pel cèlebre heraldista Francesc Xavier de Garma, amb el qual probablement tingué alguna relació. Els seus plantejaments històrics són els d’un afeccionat antiquari i estan totalment allunyats de la crítica i la versemblança.
- MARQUÈS I CASANOVAS, J.: “Pedro Costa Casas. Antecedentes familiares y actividades profesionales”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XI, 1956-57, p. 349-358.