Vida i obra
Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal: Cataluña. Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900), on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar. Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio (1880), o Los orígenes de la vida económica (1896), són metodològicament historicistes. Ara bé, el seu factualisme historicista no exclou el fet que realitzi aportacions, o matisacions, teòriques interessants sobre qüestions com els orígens de la vida econòmica, la classificació per sectors de les activitats econòmiques, la idea de nació o el càlcul del dèficit fiscal. La combinació de fets i teoria origina algunes propostes interessants de política econòmica i de política demogràfica. En El problema de las nacionalidades (1882) basteix una original teoria de la nació, basada en l’experiència històrica catalana, europea i americana. Ni la «consideració etnogràfica» alemanya, ni la llengua, ni la geografia, ni la religió no són factors determinants per a definir una nació. El que és decisiu és «un cert grau de civilització», és a dir, un lent procés «d’instrucció i ciència» i una voluntat històrica d’autogovern (de «govern de si mateix»), que no pot atribuir-se a una sola classe, un sol partit polític, o una dinastia, sinó al conjunt de la societat. La nació és, doncs, un producte històric de l’escola, la ciència-tècnica, i la voluntat expressada de manera pluripartidista de les diverses classes socials. Com a geògraf, participà també en el volum sobre Catalunya (1908) de la Geografía general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.
Lectures
- ROCA, F.: Pedro Estasén: Cataluña, Base, Barcelona 2000.