Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona (1879-83), amb viatges culturals a Madrid (1880) i París (1883). Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid (1889-91) i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat. Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni comunitari dels il·licitans en uns moments d’evident transformació social, realitzà estudis monogràfics sobre temes com ara les aigües, potables i de regadiu, que abastien la ciutat; la salvaguarda dels horts de palmeres; la Festa, o Misteri, assumpcionista d’Elx, i sobre cançons, costums i tradicions. Dedicà part dels seus esforços al patrimoni arqueològic: difongué en l’àmbit científic troballes importants com la Dama d’Elx (1897) o les restes de la basílica paleocristiana de l’antiga Illici excavada a Alcúdia per E. Albertini (1905). Nomenat arxiver municipal (1924), la seva veneració pel document el portà a elaborar un resum ordenat de les actes del Consell de la ciutat del 1370 al 1924, obra monumental inèdita en set volums manuscrits. Organitzà a casa seva un petit museu d’antiguitats, molt valorat pels estudiosos forans, el contingut del qual donà a conèixer en algunes publicacions. Segons el seu desig, el museu i el seu arxiu i biblioteca particulars foren cedits a l’Ajuntament d’Elx després de la seva mort, i es conserven, parcialment, al Museu Arqueològic i a l’Arxiu Històric Municipal d’Elx (AHME).
Fou membre corresponent de diversos organismes i societats culturals com la Real Academia de la Historia, l’Institut Arqueològic de Berlín, l’Associació Artisticoarqueològica de Barcelona o The Hispanic Society of America de Nova York. Entre les seves obres destaquen: Historia de Elche (1895); “El Busto de Elche”, dins Arquitectura y Construcción, 130, 1903, p. 148-151; “Antigua Basílica de Elche”, BRAH, 1906, p. 119-132; Estudio acerca de la institución del riego de Elche y origen de sus aguas (1914); Cancionero popular illicitano (1922); De Barrenas a Romero (1926); Elche: materiales para su historia (1926); Cuestión de término para Santa Pola (1929); Compendio histórico de los conventos de Elche (1931); Para historia de Elche. Pro palmeras (1931); El Tránsito y la Asunción de la Virgen (1933); Recuerdo del eclipse total de sol del 28 de mayo de 1900 [inèdit: BNM], i Cabildos y Sitiadas, 7 vol. [inèdit: AHME].
- ANDREU PUJALTE, M.; NAVARRO MALLEBRERA, R.: Catálogo de manuscritos de Pedro Ibarra Ruiz, Ajuntament d’Elx, 1978.
- CASTAÑO i GARCIA, J.: “L’obra valenciana de Pere Ibarra i Ruiz (Elx, 1858-1934)”, Miscel·lània Joan Bastardas, vol. 2, PAM, Barcelona 1989, p. 247-264.
- — “Pere Ibarra i la defensa del patrimoni cultural”, La Rella, 12, 1998, p. 47-64.
- RAMOS I FOLQUÉS, A.: D. Pedro Ibarra y Ruiz. Biografía, Elx 1978.