Pere Maria Orts i Bosch

(València, 1921)

Erudit, genealogista i heraldista.

Llicenciat en dret per la Universitat de València (1945), ha centrat la seva atenció en la investigació històrica, particularment en matèries d’història local, institucional, eclesiàstica i militar, en general relacionades amb les terres meridionals del País Valencià, i molt sovint amb la comarca de la Marina, d’on és originària la seva família. Especialista de prestigi en genealogia i heràldica valencianes, ha col·laborat en la redacció d’un gran nombre de veus en obres enciclopèdiques. Atret així mateix per la història de l’art, ha reunit una selecta col·lecció de pintura antiga. És membre del patronat del Museu de Belles Arts de València, acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de la mateixa ciutat, i cronista i fill adoptiu de Benidorm. Ha estat guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes (1996), concedit per la Generalitat. La seva producció dedicada a història local comprèn les monografies següents: Una imagen de la Virgen en Benidorm (1965),tractament a l’ensems històric i literari de l’origen de la Mare de Déu del Sufragi, patrona de la vila (una escultura procedent de la popa d’un vaixell naufragat el 1740); Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971),amb atenció a la demografia i l’onomàstica i a aspectes d’història eclesiàstica, militar i política, referits en especial al s. XVII: així, per exemple, les fortificacions de la ciutat o el destructiu bombardeig de l’armada francesa del 1691; Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972, 2a ed. 1999),síntesi il·lustrada amb documents del protocol del susdit notari del temps de les Germanies; La carta de poblament de Benidorm i l’almirall Bernat de Sarrià (1976),una breu semblança de l’influent conseller reial de Jaume II i d’Alfons el Benigne, que fou el fundador de la població el 1325, al terme del castell de Polop, acompanyada d’una traducció d’aquell document, i Carta pobla de Benidorm (1990), edició del mateix text esmentat. En el camp de la història politicoinstitucional, ha publicat l’article “Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia”(1976), entorn dels procediments autoritaris de Felip II.

L’autor és conegut, sobretot, com a expert coneixedor dels llinatges històrics valencians (com ara la família Borja) i de l’heràldica gentilícia i municipal del país. La seva obra fonamental i més divulgada en aquest camp és Història de la senyera al País Valencià, estudi molt documentat i minuciós entorn de la bandera reial dels quatre pals de gules en el curs de la història valenciana, publicada en una època (1979) en què la qüestió fou objecte d’una dura polèmica de caràcter polític.

A més de les obres ja esmentades, cal destacar: Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm (1972); diversos articles de genealogia i heràldica en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973); “Heràldica històrica dels municipis valencians”, ponència del Col·loqui de serveis d’heràldica municipal dels governs autònoms d’Espanya, convocat per la Generalitat Valenciana (Xàtiva 1991, inèdita); “Notes sobre certs topònims valencians en el Llibre dels fets del rei En Jaume”, Saitabi, XLIV (1994), i “Notes al voltant de l’origen i l’ascensió dels Borja”, Xàtiva, els Borja: una projecció europea. Catàleg de l’exposició (1995, 2 vol.).