Vida i obra
Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II. És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or. És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits (vg. Crònica de Jaume I) i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum, que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a la Bibliothèque Nationale de París i a la Biblioteca de Catalunya. En la introducció, l’autor confessa que ordenà en llengua llatina i distribuí en capítols les gestes de Jaume el Conqueridor que, aplegades en llengua vulgar, es conservaven en l’arxiu reial. Si bé el text català és posat en boca del Conqueridor, la versió de Pere Marsili no és escrita en primera persona, tret d’algun passatge, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges del text català i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat. Les relacions i dependències entre el Llibre dels feits i el Liber gestorum han estat objecte de diverses interpretacions (Ll. Nicolau i d’Olwer, F. Soldevila, J. Rubió i M. de Riquer).Marsili anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de constatar el breu tractament que les cròniques de Rodrigo Jiménez de Rada concedien al regnat de Jaume I el Conqueridor. Al mateix sxiv hom feu una retraducció catalana del text llatí de la part referent a la conquesta de Mallorca. Abans d’emprendre la traducció total de la crònica, possiblement l’autor havia traduït només els passatges referents a la conquesta de les illes, als quals posà un pròleg i un epíleg erudit, perquè servís d’informació als predicadors que cada any feien el sermó de l’aniversari de la conquesta de Ciutat de Mallorca. L’original autògraf es conserva a la BUB. Marsili també és autor d’una biografia de sant Ramon de Penyafort dita Vita sancti Raymundi a Pennafort, editada a Barcelona l’any 1601.
Lectures
- Coll, J.M.: “La Crónica de fr. Pedro Marsili y la ‘Vita Anonymi’ de S. Ramón de Penyafort, Analecta Sacra Tarraconensia, 22, 1949, p. 21-50.
- Riquer, M. de: Història de la Literatura Catalana. Part Antiga, vol. I, Ariel, Barcelona 1984.
- Robles, L.: “Escritores dominicos de la Corona de Aragón (s. XIII-XV)”, Repertorio de Historia de la Ciencias Eclesiásticas en España, 3 Siglos XIII-XVI, Instituto de Historia de la Teología Española, Salamanca 1971.