Pertanyent a una família que havia estat col·lectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s. XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria. El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica.
Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els episodis més destacables de la història local des de l’erecció de la parròquia del 1530. A partir dels anys 1771-72 el manuscrit compagina els trets d’un diari personal amb els d’una petita crònica que narra diversos aspectes de la vida calellenca, especialment les lluites i divisions municipals en què el mateix Coll participà, com també alguns dels principals esdeveniments de la història de Catalunya del final del set-cents. Les apuntacions de Pere Màrtir Coll es perllonguen fins l’any 1806, però tot seguit una mà desconeguda en feu unes altres –molt escasses– que arriben a mitjan s. XIX. El text ha estat editat i anotat per Antoni Simon i Tarrés en Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva (1993).