Vida i obra
Realitzà els estudis primaris al col·legi de Perpinyà i al col·legi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió. El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire. Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona. Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A. Dauzat, A. Grenier i F. Lot. Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i Lavedan. La seva preparació a l’École des Chartes fou interrompuda per l’esclat de la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.
Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb M. Durliat, fundà LesÉtudes Roussillonnaises (1951-57), d’història i d’arqueologia mediterrànies. Vint anys després, quan es reprengueren a iniciativa de l’associació Amis du Vieux Canet, Ponsich continuà essent-ne un puntal. Amb l’arxiver departamental J.G. Gigot creà i mantingué, del 1958 al 1968, una altra revista catalana, CERCA ( Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius). Amb l’ajut de Pere Respaut fundà, el 1970, LesCahiers de Saint-Michel de Cuxa, de ressò internacional.
També utilitzà la premsa local per a despertar la consciència cultural dels lectors contra les accions dels destructors del patrimoni local. D’aquesta manera impedí l’enderrocament de l’església de Nostra Senyora dels Àngels, i del convent del Carme a Perpinyà; aconseguí que la vila comprés i restaurés la capella de Sant Domènec, i que el Consell General adquirís el claustre de Sant Joan, més tard donat al municipi.
D’altra banda, el 1963 creà l’ASPAHR (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès), una veritable eina de lluita contra els intents i projectes privats o públics de destrucció d’edificis històrics i de paisatges, i el 1967 participà en la fundació de l’Associació Cultural de Cuixà. Aquesta entitat, que contribuí al restabliment de monjos a l’abadia, organitza des del 1969, en relació amb el Centre permanent de recherches préromanes et romanes, les Jornades Romàniques de Sant Miquel de Cuixà.
Juntament amb J. Jonqueres d’Oriola i G. Bassouls, constituí el CLER (Comité de Liaison pour l’Environnement du Roussillon), una associació de caràcter federatiu que integra els paisatges dins el patrimoni, per assegurar-ne la protecció.
Fou conservador oficial de les antiguitats i objectes d’art del Rosselló, des del 1962, i es dedicà a classificar gran nombre d’edificis, mobiliari i objectes religiosos. Des del 1967 i durant més de vint anys, actuà com a conservador del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Participà, al final de la dècada del 1990, en la Comissió de noms de carrers de Perpinyà, encarregada de restituir a les vies públiques del municipi la seva identitat i denominació catalanes.
En analitzar la seva obra i la seva personalitat, Ponsich apareix com un home polifacètic. Durant més de mig segle de recerca dedicà estudis a la prehistòria, al romànic, al gòtic, a la història medieval, a la toponímia, i fins i tot a la sardana, sense descuidar la genealogia dels comtes catalans. Des de l’any 1944, en què publicà el seu primer article: “Sépultures hallstattiennes en Roussillon”, fins al darrer escrit el 1999: “Le groupe cathédral du vicus Helena et les origines de la ville épiscopale”, se’n poden comptar 177 publicacions.
El deute de la comunitat catalana envers ell és enorme, ja que també descobrí el jaciment neolític del Montou a Corbera (Rosselló); les dues esglésies preromàniques de Sornià (Fenolleda); localitzà i restituí l’ara de l’altar de Sant Miquel de Cuixà; descobrí el timpà pintat de Santa Maria del Riquer, a Catllà (Conflent); els àngels de la capella de Sant Miquel de l’abadia de Santa Maria d’Arles (Vallespir), etc.
L’any 1991 fou guardonat amb el premi Catalunya Nord de promoció i defensa de la llengua catalana, de la cultura i el país. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Lectures
- Grau, M.; Poisson, O. (dir.): Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich / Études roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich, Le Publicateur, Perpinyà 1987.