El 1899 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona. Com a investigador, centrà els seus estudis en la història local d’Alcúdia aportant documents inèdits. Col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i fou corresponsal de la premsa de l’època a la zona. El 1982 fou nomenat fill il·lustre d’Alcúdia. Deixà inèdites una Historia de Alcudia ampliada i un Diari.
Entre les seves obres cal destacar: Oratorio de Nuestra Señora de la Victoria de Alcudia (1917), Opúsculo histórico del Santo Cristo y su capilla de Alcudia (1918), Historia de Alcudia (1927, reed. el 1982), “El apellido Ventayol en Alcudia”, BSAL (1974) i Història de les murades i fortificacions d’Alcúdia (1992).