Vida i obra
Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932. Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París. A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla (1932-37). Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a la Universitat de São Paulo (1934) i a la de Rio de Janeiro (1936) i contribuí a la fundació d’associacions i revistes de geografia. El 1939 es traslladà a Barcelona per assumir la direcció de l’Institut Francès. Llevat d’un breu parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, dirigí l’esmentat Institut fins al 1964. Del 1964 al 1967 donà classes a la Universitat de Montpeller i del 1967 al 1974 a la de Barcelona. Durant els anys en què fou director de l’Institut Francès de Barcelona, protagonitzà nombroses missions geogràfiques a Amèrica Llatina (Mèxic, Argentina, Xile, Uruguai, Bolívia, etc.) i al Canadà, on creà l’ensenyament geogràfic a la Universitat del Quebec. Deixeble del gran geògraf Jean Brunhes, Deffontaines ha estat considerat el geògraf francès de la seva generació més conegut arreu del món. Encara que la seva especialitat fou la geografia humana, es tracta d’una figura que es pot analitzar des d’un vessant historiogràfic. Estudià prehistòria a l’École du Louvre (1920) i durant quinze anys publicà nombrosos treballs i articles sobre geografia prehistòrica, centrats la major part en la seva regió natal del Llemosí, encara que també se’n troben de referits a Àsia, Moràvia o Txecoslovàquia, o a qüestions teòriques i metodològiques.
La seva presència a Barcelona després de la Guerra Civil Espanyola fou fonamental per a la geografia catalana. El seu mestratge reuní al seu voltant joves promeses com J. Vilà i Valentí o Maria de Bolòs i els qui en aquells moments ja eren importants geògrafs com Josep Iglésies, Lluís Solé i Sabarís i Salvador Llobet. Tots ells s’agruparen al Cercle des Géographes que l’autor creà a l’Institut Francès. La geografia humana que propugnà estava molt relacionada amb la història; n’hi ha prou a fer una mirada als principals estudis que dedicà a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per adonar-se’n. En obres com Le méditerranée catalane (1975) i Espagne de l’Est. Catalogne, Balears, Levant (1960) la història és sempre present, especialment la que fa referència a l’Edat Mitjana. En les seves obres sobre els Països Catalans sempre apareix la idea de la Reconquesta catalana que, partint de les muntanyes del nord del Principat, cristianitza i catalanitza els territoris ocupats pels musulmans, i crea el que ell anomenà una “Mediterrània catalana”. Deffontaines proposà una geografia que mirés el passat per tal d’analitzar “el trànsit dels homes”, una anàlisi imprescindible per conèixer el grau d’humanització de qualsevol regió de la Terra. Però fou, alhora, una geografia “prospectiva” que pretengué encarar els problemes del futur i una geografia “aplicada” que havia de dur els geògrafs a promoure una valoració més racional dels recursos del món, i també a fer-ne una distribució més equitativa.
Lectures
- BROC, N.: “Les géographes français en Espagne (1920-1950)”, Annales de Géographie, juliol-agost 1997, p. 355-372.
- DEFFOSSE, C.: “Le rôle des institutions culturelles et des missions à l’étranger dans la circulation des idées géographiques. L’exemple de la carrière de Pierre Deffontaines (1894-1978)”, Finisterra, XXXIII, 65, 1998, p. 147-158.
- “Hommage à Pierre Deffontaines (1894-1978)”, Cahiers de Géographie de Québec, vol. 22, 57, desembre 1978, p. 437-444.
- LLOBET, S.: “Els primers temps de Pierre Deffontaines a casa nostra”, Revista de Geografía, vol. XIV, 1-2, gener-desembre 1980, p. 13-16.
- MORAES FERREIRA, M.: “Diario personal de Pierre Deffontaines”, Historia, Antropología y Fuentes Orales, 24, 2000, p. 95-106.
- VILÀ I VALENTÍ, J.: “In memoriam. L’oeuvre géographique de Pierre Deffontaines à Barcelone”, Revista de Geografía, vol. XIV, 1-2, desembre-gener, 1980, p. 5-12.