Pío Beltrán Villagrasa

(Bujaraloz, Aragó , 1889 — València, 1971)

Epigrafista, numismàtic i professor de matemàtiques.

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià (1909) i es doctorà (1911) amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones. El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostel·la i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació (1959). A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia. Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona. El 1943 fou nomenat comissari local de les excavacions de Sagunt i director del Museu del Teatre. Col·laborà al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València i al Servei d’Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València. Fou corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1916. Fou un erudit autodidacte, estudiós d’Antoni Vives, de Manuel Gómez Moreno i de les obres de numismàtica dels s. XVIII i XIX. S’interessà pels alfabets antics d’Espanya, especialment l’ibèric, el qual comparà amb l’èuscar. D’entre la seva bibliografia destaquen: Notas sobre el estudio de las inscripciones en cerámicas de S. Miguel de Liria (1935), Acerca de las monedas de “Saetabi” (1942), La cronología del poblado ibérico del Cabezo de Alcalá (Azaila) según las monedas allí aparecidas (1945), Las monedas griegas ampuritanas de Puig Castellar (1946), El “Ponderarium” de Covalta y la “Mina covaltina” (1948), Las cecas pirenaicas (1953), El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente) (1954), Los textos ibéricos de Liria (1956) i Los platos del Abengibre (1962).