La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969. En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià. L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés. En la complexa tasca organitzadora, fou ajudat pels altres membres de la secretaria, com Sebastià Garcia i Martínez, Alfons Cucó i Giner i Lluís Garcia i Ballester, professors respectivament d’història moderna, història contemporània i història de la medicina de la UV.
En aquells moments del franquisme tardà, la convocatòria d’un congrés d’aquestes característiques amb el nom de País Valencià suscità recels en les institucions, però l’acceptació de la presidència d’honor per l’aleshores ministre d’Educació i Ciència, el valencià José Luis Villar Palasí, aplanà tots els obstacles.
El Congrés tingué prop de set-cents congressistes i aproximadament quatre-centes comunicacions, publicades en les Actes. El primer volum, que inclogué la crònica del congrés, les conferències i les nombroses comunicacions sobre fons documentals, es publicà a València l’any 1973; el quart, amb les comunicacions d’història contemporània, el 1974; el tercer, d’història moderna, el 1976, i finalment, l’any 1981 es publicà el volum segon, que incorporà les comunicacions de prehistòria, història antiga i medieval.
En l’acte inaugural, l’almirall Juli Guillen Tato, secretari perpetu de la Real Academia de la Historia, dictà la conferència “Els camins dels catalanismes en la parla marinera castellana”. Se celebraren sessions consecutives a Castelló de la Plana, on el doctor Vicent Peset i Llorca dictà la conferència “Un ensayo sobre Mayans (1699-1781)”; a València, on el doctor Alfonso García-Gallo pronuncià una conferència sobre “El Derecho en el Speculum Principum de Belluga” i Miquel Batllori una altra sobre “València i Catalunya al s. XVIII”; a Alacant, i a Elx, on el doctor Henri Lapeyre presentà “La Taula de Canvis dans le cadre de l’histoire générale de la Banque”. A més de les conferències se celebraren sessions científiques referents a totes les èpoques de la història i també a aspectes com fonts, epigrafia, història de la medicina, de la ciència, de l’art, etc.
L’elevat nombre de comunicacions presentades foren d’una qualitat i un interès molt desiguals, però en línies generals aclariren aspectes poc coneguts, donaren a conèixer materials nous i fins i tot obriren nous camins de recerca. Els comunicants foren majoritàriament professors, llicenciats i estudiants de la UV, seguits a molta distància pels de la de Barcelona i, finalment, també alguns professors estrangers. També hi intervingueren, d’acord amb la voluntat dels organitzadors d’obrir-se a la societat valenciana, erudits locals i historiadors no integrats en cap institució acadèmica.
Paral·lelament a les sessions científiques s’organitzaren tot un conjunt d’exposicions fotogràfiques, documentals, pictòriques i bibliogràfiques. Sobretot despertà un especial interès l’exposició cartogràfica, que mostrà 127 mapes i plànols procedents de fons valencians, del Museo Naval de Madrid, del Servicio Geográfico del Ejército i de l’Archivo General de Simancas. Fou la primera d’aquestes característiques que es presentà a València. Com a activitats complementàries s’organitzà un seguit d’actes culturals: el concert antològic de música valenciana del s. xv al xviii; una representació del Tirant lo Blanch, en versió escènica de Maria Aurèlia Capmany, pel grup teatral La Cazuela d’Alcoi; la projecció de 43 curtmetratges valencians filmats entre el 1909 i el 1968, que fou la manera com presentà la seva comunicació el cineasta i historiador Ricard Blasco i Laguna i, finalment, la representació antològica del Misteri a la basílica de Santa Maria d’Elx.
L’Assemblea General del Congrés, que tingué lloc a València el dia 17 d’abril, acordà crear una Comissió Permanent de Congressos d’Història del País Valencià. Aquesta comissió, però, no es constituí mai i el Primer Congrés d’Història del País Valencià restà un esdeveniment únic.