El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875. D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis, la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa (1953-70) sota el règim franquista.
Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i cronològic, des del 1996 la revista publica números miscel·lanis i monogràfics, a més d’articles i ressenyes que reforcen l’objectiu d’actualitzar els coneixements sobre la història de Menorca. Tot i que no es tracta d’una revista especialitzada, l’interès dominant és l’historiogràfic, tal com ho evidencia la nòmina de col·laboradors (Miquel Àngel Casasnovas, Germà Coll, Gabriel Julià, Gregori Mir, Bernat Moll, Fèlix Retamero, Jaume Sastre Moll, Florenci Sastre Portella i Emilio Sola, entre d’altres) i la relació amb la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella. Aquesta Societat es constituí en el si del Cercle Artístic al setembre del 1997 per tal d’erigir-se en entitat investigadora i col·laboradora amb les institucions que treballen per la recuperació i el manteniment del patrimoni de l’illa.
Entre els treballs de les Publicacions des Born cal esmentar un número monogràfic que porta per títol “Investigacions al voltant de l’excavació del solar de Correus de Ciutadella” (núm. 7), dedicat a les restes materials de les èpoques talaiòtica, romana, islàmica i medieval trobades a l’antic convent de Sant Francesc. Hi participaren historiadors (Bernat Moll i Florenci Sastre), arqueòlegs (Fernando Contreras i Albert López Mullor) i antropòlegs (Assumpció Malgosa).
Però les aportacions més destacades de les Publicacions des Born són els estudis historiogràfics sobre la Menorca contemporània, resultat de la programació, per la Secció d’Estudis, de cicles de conferències i de publicacions per a commemorar fets i figures històrics. Així, la revista publicà (abril del 1997) un monogràfic sobre el bicentenari de la restauració de la diòcesi de Menorca (1795-1995), que aplegà articles de consulta obligada dels investigadors Gabriel Julià Seguí, Guillem Pons Pons, Germà Coll Mesquida i Josefina Salord Ripoll.
Amb motiu del centenari de la mort de Josep M. Quadrado el 1996, en la celebració del qual s’implicà fortament el Cercle Artístic, es feu la relectura de l’obra de l’historiador i escriptor ciutadellenc. Com a resultat d’aquesta revisió, d’una banda s’organitzà un cicle de conferències d’història cultural, les principals aportacions del qual (a càrrec de Joan Mas i Vives, Josep Massot i Muntaner, Josep Ignasi Montobbio i Antònia Tayadella) foren recollides per Publicacions des Born (novembre del 1997), i, de l’altra, la revista publicà una antologia del conjunt de la seva obra (núm. 3), de la qual cal subratllar els textos històrics a cura de Miquel Àngel Casasnovas.
El darrer dels monogràfics (núm. 9), dedicat a la figura del pedagog, escriptor i publicista Joan Benejam i Vives (Ciutadella 1846-1922), inclou estudis indefugibles per al coneixement de la història cultural. Aquests treballs abracen l’àmbit pedagògic (Isabel Vilafranca i Pere Alzina), literari (Gabriel Julià), lingüístic (Àngel Mifsud) i periodístic (Miquel Àngel Limon).
Quant a la resta del conjunt d’articles sobre la Menorca contemporània, hi destaca la varietat de perspectives historiogràfiques amb què són abordats els diferents temes: l’antropològica (J. Mascaró: “La Ciutadella del segle XIX: espai social, espai físic”, núm. 4; J. Guanche: “Los avatares de la transculturación en Fernando Ortiz”, núm. 5), la demogràfica (B. Coll i T. Moll: “Estudi estadístic, comparatiu i interpretatiu del cens de 1857 a Ciutadella de Menorca”, núm. 4), la numismàtica (J. Pons Huguet: “Monedes i bitllets encunyats a Menorca durant la guerra civil”, núm. 4), l’econòmica (J. Seguí i Ramon: “Les repercussions del mercat immobiliari sobre l’economia de les Illes Balears”, núm. 5) i la cultural (amb els estudis del folklorista Francesc Camps i Mercadal, dels escriptors i polítics Josep M. Ruiz Manent i Joan Estelrich i del músic Bartomeu Carreras). Recull també una aproximació historicocultural a la primera etapa (1953-70) de la Secció d’Estudis del Cercle Artístic (Josefina Salord, núm. 4) i a l’epistolari que el seu primer president, Josep Salord Farnés, mantingué amb Josep Mascaró i Passarius (Joana Moll, núm. 6).
Publicacions des Born s’ha convertit en un referent obligat pel que fa a la historiografia menorquina per la diversitat diacrònica, temàtica i metodològica abordada tant pels estudiosos locals com per especialistes d’universitats i d’institucions acadèmiques fonamentalment de la cultura catalana.