Desenvolupament enciclopèdic
Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000. El tiratge de la publicació ha estat variable: 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola (FIMAC) feren un tiratge de 5 000 exemplars. La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català. Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista (i 14 números), només se n’han escrit 12 en castellà.
La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats: «encarar-nos amb la pròpia història a partir ja d’uns plantejaments mínimament científics, revisar els problemes vius –econòmics, socials, urbanístics, tots són un– que la ciutat té pendents i que demanen l’examen immediat dels especialistes, obrir el camí d’una recuperació eficaç del nostre patrimoni col·lectiu en l’àmbit lingüístic, etnogràfic i artístic-arqueologic». La publicació, amb una periodicitat irregular, en tres ocasions ha comptat amb números monogràfics, així el núm. 2 (novembre del 1981), escrit en castellà, s’intitulà Camilo Albert. Memòries de la viuda d’un sindicalista suecà, a cura de Matilde Gras, amb presentació de Joan Fuster i introducció, notes i documentació de Salvador Vendrell. El núm. 8 (maig del 1986), i per rememorar la Guerra Civil Espanyola, la revista dedicà un treball monogràfic sota el títol Temps de guerra a Sueca (1936-1939), el qual donà a conèixer aquest període a la localitat. Un altre monogràfic és el núm. 10 (gener del 1992), que es titula Arroz y Migraciones. Estudio de la emigración de temporada de Sueca a la Camargue. 1952-1972, a cura de Leonardo Curzio Gutiérrez, que és un resum de la seva tesi doctoral.
Quaderns de Sueca ha estat una publicació amb una trajectòria històrica que ha canalitzat la participació d’investigadors comarcals, fonamentalment de la Ribera Baixa, i locals. Enfocada especialment envers temes d’història i de les seves fons documentals, s’agrupa al voltant de la població de Sueca, encara que també hi ha articles sobre lingüística, lèxic agrícola, literatura, biografies, antropologia social, etc. Amb dues trajectòries clarament definides, en una primera etapa i fins el núm. IX (any 1987), comptà amb un consell assessor i de redacció format, entre d’altres, per Fermí Cortés, Manuel Chaqués, Josep Lluís Fos, Antoni Furió, Joan Fuster i Salvador Vendrell. Després d’un llarg parèntesi, el següent número fou el X, publicat l’any 1992, ara ja sense consell de redacció, i dirigida des de l’arxiu municipal. El número 11 s’aprofità per a fer també de programa de FIMAC, i en els números 13 i 14 ja comptà de nou amb consell de redacció.
Lectures
- RAMIRO I ROCA, E.: La Ribera: imatge i territori, Alzira, Mancomunitat de la Ribera Alta, 2000.
- — “Divuit anys d’il·lusió. (Estudi bibliomètric de Quaderns de Sueca, 1980-1998)”, Quaderns de Sueca, XIV, 2000, p. 7-36