De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines. Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum. El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut. L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un servei de publicacions per seguir amb la línia de treball de l’Institut i, a més, incorporar noves línies de publicació. Amb tot, es preservaren els compromisos existents, per això l’any 1997 aparegué el darrer número de Quaderns d’Història Tarraconense (XV), però sense el nom d’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Durant els seus anys d’existència, hi col·laboraren investigadors com José Sánchez Real, Salvador J. Rovira, Pere Batlle, Josep M. Sans i Travé, Salva-dor Ramon, M. Antònia Ferrer, Sofia Mata, Pere Anguera, Anton Jordà, Joan-F. Cabestany, Margarida Genera, Josep Serrano Daura, Josep M. Grau i Pujol, Ezequiel Gort i Jaume Massó, entre molts d’altres.