Vida i obra
Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare. El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia. Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral. Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps. Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del Gremi de Fusters (1934) i del Col·legi d’Art Major de la Seda (1941), vocal d’Acció Bibliogràfica Valenciana, director numerari del Centre de Cultura Valenciana (1940), corresponent de la Real Academia de la Historia (1942) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Posseïa una de les biblioteques particulars més importants de València i la seva col·lecció d’auques potser fou la més completa. La seva participació en la premsa periòdica valenciana fou intensa: fundà els setmanaris La Veu del Poble i El Motiló (1912) i Teatre Valencià (1925); publicà composicions poètiques en les capçaleres de caràcter humorístic La Tronà, La Degollà o El tio Cuc, en el llibre Brots de la terra (1929) i en alguns llibrets de falla, i col·laborà en els diaris d’informació general Jornada o Las Provincias, entre d’altres. També destacà com a autor d’obres de teatre –principalment en la segona i tercera dècades del s. xx, publicà 109 obretes, quasi totes en vers, escrites en català o bilingües, i nou més en castellà–, entre les quals sobresurten Mort en vida (1911), Visites del atre mon (1917), Sanc valensiana (1925), Temple de dona (1925), La última barraca (1925), Chagants y nanos (1926) i La font del amor (1927). Però la seva aportació més significativa són els estudis sobre els costums i les tradicions dels valencians, als quals es dedicà per complet, mentre la salut li ho permeté, durant els anys trenta i quaranta. Precisament, foren els dos primers treballs que aparegueren publicats, Els furs de València i Aucología valenciana, els que més crèdit li donaren com a historiògraf. Els furs de València, Compilació histórica de les lleis orgániques d’este Reine es publicà en cinc lliuraments entre els anys 1930 i 1931 en la revista Publicacions d’Argiu Valenciá. És un treball de divulgació popular de les disposicions forals valencianes, classificades en capítols segons matèries o assumptes: mentre que a la primera part de l’obra l’autor fa, bàsicament, un estudi introductori sobre els orígens del Regne de València, com també una anàlisi del concepte i valors jurídic i històric dels furs, en la segona tracta dels principals poders, privilegis i institucions de govern valencians d’aquesta època foral. El segon títol, Aucología valenciana, que aparegué dotze anys més tard, és el tractat més complet sobre les auques al País Valencià publicat fins ara. Primer estudia en 13 capítols qualsevol aspecte referent a aquests conjunts de vinyetes: etimologia, origen, autors, modalitats, etc.; tot seguit, a la segona part, que ocupa quasi la meitat de la paginació, reprodueix les que considera més significatives. Altres treballs d’investigació, però de menys transcendència que els anteriors, són El folklore en las obras de Luis Vives (1941), La lírica y la declamación en Valencia en la época clásica siglos XVI y XVII (1944), El Globo de Milá (1946), Valencia retrospectiva (1948) i Los silos de Burjassot (1948). Treballador inesgotable, deixà incomplets, però gairebé finalitzats, un catàleg general del teatre valencià, un estudi sobre els gremis de la ciutat de València, una història de les falles i un compendi sobre costums del poble valencià.
Lectures
- AÑÓN MARCO, V.: 101 hijos ilustres del reino valenciano, València 1973, vol. II, p. 94.
- “Don Rafael Gayano Lluch”, Valencia Atracción, 230, València 1954.
- RIBELLES COMÍN, J.: Bibliografía de la lengua valenciana, Ministerio de Cultura, vol. V, Madrid 1984, p. 335-339.