Vida i obra
Cosí de l’historiador i polígraf Josep M. Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella. Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil. Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione. A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca (1838). Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia. La seva principal passió era la botànica, tema sobre el qual escriví diverses obres que li meresqueren l’ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Però, a més, era un gran aficionat a la història. En aquest sentit, estudià tota la història de Menorca des d’un punt de vista enciclopèdic, recopilant totes les notícies bibliogràfiques i documentals que pogué abastar. Tanmateix, la part més reeixida de la seva obra correspon a l’Edat Moderna. Treballà a l’arxiu de l’antiga Universitat General de Menorca, a Ciutadella, on des d’una perspectiva principalment erudita recollí una ingent quantitat de documents, els quals foren transcrits en els seus 14 gruixuts toms de les Noticias histórico-topográficas de la isla de Menorca. Aquesta obra, de caràcter miscel·lani, però sempre referida a Menorca, recopila també nombroses notícies de botànica, ornitologia, biografies de personatges il·lustres, resums d’història presos d’altres autors menorquins i forans, genealogies i notes d’heràldica, etc. Al final del tom II es troben diverses notes autobiogràfiques. Aquest enorme cabal d’informació li serví per a la redacció dels seus dos volums de la història de Menorca, publicats entre el 1874 i el 1876 en fascicles. Per aquest motiu fou nomenat, l’any 1875, soci corresponent de la Real Academia de la Historia. A més a més, desenvolupà diversos càrrecs públics relacionats amb la sanitat, fou regidor de l’Ajuntament de Ciutadella i membre de les juntes de Sanitat i Obres Públiques dela seva ciutat nadiua. Col·laborà també en diversos periòdics locals (El Menorquín, El Ciudadelano, El Porvenir, El Eco de la Patria, etc.). Morí a Ciutadella a setanta-dos anys.
Oleo fou el clàssic erudit vuitcentista, amb amplis interessos culturals. La seva obra històrica més important, Historia de la isla de Menorca, té el mèrit de ser la primera història de l’illa de gran format publicada per un menorquí, davant dels intents frustrats de Joan Ramis i Ramis i Francesc Barceló i Caimaris. El llibre consta de cinc parts (topografia de l’illa, història política i civil –la més extensa–, antiguitats, personatges destacats de Menorca i descripció geogràfica). La part anterior al s. XVI no té més interès que el merament erudit. En canvi, els capítols dedicats a l’Edat Moderna són encara molt aprofitables, car són els més elaborats. L’autor aprofità els fons de l’antiga Universitat General de Menorca, gairebé complets des del 1558. Utilitza una estructura cronològica dividint la història de l’illa en períodes que tenen la seva coherència en la sèrie de “dominacions”, estructura copiada per altres autors. Són d’interès nombroses notícies que dona, així com la transcripció de diversos documents. La història de Menorca arriba fins l’any 1868.
En l’actualitat, el fons personal és propietat dels seus descendents, els Oleo Cortés, que el serven a la seva casa de Ciutadella. Està disponible per als investigadors, prèvia petició als propietaris.
Entre la seva bibliografia cal destacar: Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca seguido de una reseña topográfica y climatológica de la expresada isla (1859), Efemérides, o sea, libro en que se refieren algunos sucesos notables acaecidos en el día del año que se nota al margen, en diferentes épocas con una reseña histórica de los meses (1868), Reseña de la fiesta de San Juan Bautista que se celebra en Ciudadela de Menorca todos los años el 23 y 24 de julio (1873), Necrológica del Exmo. Sr. D. Juan Antonio de Fivaller, duque de Almenara-alta, marqués de Villel, conde de Darnius (1874) i Historia de la isla de Menorca (1874, 2 vol.). Com a obres inèdites, sobresurten: Diccionario de botánica i Noticias histórico-topográficas de la isla de Menorca, composta de 14 toms manuscrits, amb nombroses il·lustracions del mateix autor.
Lectures
- BARCELÓ I VILA, M.: Apuntes biográficos de don Rafael Oleo y Quadrado. Topografía de El Diario de Ciudadela, Ciutadella 1882.
- HERNÀNDEZ SANZ, F.: “Apuntes de historiografía menorquina”, Revista de Menorca, Ateneu de Maó, 1908.
- HERNÁNDEZ SASTRE, P.: Breviario de menorquines distinguidos, El Iris, Ciutadella 1993.
- MASCARÓ I PASSARIUS, J.: “Menorquines a través de la historia. Rafael Oleo y Quadrado”, Geografía e Historia de la isla de Menorca, tom I, Ciutadella 1981, p. 739-741.
- SASTRE MOLL, J.: “La historia de la isla de Menorca de Rafael Oleo”, Revista de Menorca, Ateneu de Maó, 1989, p. 217-229.
- — Rafael Oleo i Quadrado: Assaig per a una biografia, Breviari de ciutadellencs distingits III, Cercle Artístic, Ciutadella 1991.