Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand. Instal·lada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid. Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual col·laborà habitualment en la revista Arbor. El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca (Argentina), i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College. Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc, editada a Mèxic. Ha publicat nombroses obres sobre aspectes polítics i dinàstics de la Corona d’Aragó a la Baixa Edat Mitjana: Bodas reales: entre Francia y la Corona de Aragón. Política matrimonial de los príncipes de Aragón y Cataluña con respecto a Francia (1947), Bodas reales de Aragón con Castilla, Navarra y Portugal (1949) i Un rei de llegenda: Frederic III de Sicília (1951). I també sobre la política espanyola i catalana dels s. XIX i XX: El caballero Prim: un siglo de pasión política (1951), Así cayó Isabel II (1955) i Prat de la Riba (1964, que fou premi Aedos de biografia l’any 1962).
Cal destacar la publicació de Correspondència 1969-1974 (1978), fruit de la seva relació epistolar amb el prehistoriador Pere Bosch i Gimpera. Aquest llibre inclou 151 cartes creuades que ofereixen una valuosa informació sobre el món acadèmic, cultural i polític de Catalunya d’ençà de la dècada dels anys trenta del s. XX, amb judicis personals sobre historiadors com Jaume Vicens i Vives, Elies Serra i Ràfols, Ferran Soldevila o Alberto del Castillo.