Vida i obra
Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència. Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia. El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit. El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el 1157 i el 1202. Bernat seguí la carrera eclesiàstica, com a canonge de Barcelona i de Lleida, on protegí els seus nebots Guillem i Arnau.
La carrera més brillant fou la de Ramon de Caldes, que començà a ensinistrar-se en l’administració, al costat del pare, i més tard entrà al capítol catedralici de Barcelona, entre el 1155 i el 1156, on arribà a la dignitat de degà entre el 1161 i el 1162. Sembla que en formà part fins el 1199, tot ocupant-se de qüestions administratives (rendes i dotacions) o de presidir el capítol, i fins i tot se li ha suposat la creació de les prepositures catedralícies. Amb l’arribada al tron del primer comte rei, Alfons I de Catalunya-Aragó dit el Cast (1162-96), foren escollits nous personatges per al servei de l’administració reial, com el notari Guillem de Bassa, el batlle de Barcelona, Llobell, o el canonge Bernat de Caldes, però per sobre de tots hi excel·lí Ramon de Caldes, el més rellevant dels servidors d’Alfons I, i testimoni directe dels més importants esdeveniments polítics del seu regnat, com la magna assemblea de Poblet (1194), que tancà la llarga lluita entre el monarca i Ponç de Cabrera, o la signatura de la carta de franqueses de Santpedor (1190-92).
La seva actuació més rellevant al servei de la monarquia fou l’exercida com a responsable de les finances i del patrimoni reial: rebre els comptes dels batlles locals, almenys una vegada l’any, i defensar, arribant a l’anàlisi més minuciosa, els drets i tot allò pertanyent al seu senyor davant alguns batlles poc curosos o que presentaven comptes poc clars, com Bernat Granell, batlle de Tàrrega i Vilagrassa (1186), o Bernat Borotí, batlle de Vic (1189). L’actuació de Ramon de Caldes denotà eficàcia i també ordre i renovació en els comptes escrits, que suposaren una etapa de reducció substancial dels deutes reials. A més, adjudicà, en forma de venda o penyora, batllies, i intervingué en moltes altres decisions, com la compra del castell de Castellgalí (1178), o la d’un mas i uns molins a Terrassa (1189).
En la mateixa línia, però a cavall de l’administració i la política, s’encarregà de l’organització de l’arxiu comtal i d’ordenar i copiar els vells documents en un cartulari, el Liber feudorum maior (entre el 1194 i el 1196), amb la finalitat de defensar i refermar les bases materials i jurídiques del poder comtal. La seva figura està representada en la primera de les miniatures del Liber (més alt i més dret que el mateix monarca, vestit amb l’hàbit de canonge de sant Agustí i lliurant l’obra feta a Alfons el Cast).
Lectures
- BISSON, T.N.: “Ramon de Caldes (c. 1135-1199). Dean of Barcelona and king’s minister”, Medieval France and her Pyrenean neighbours. Studies in early institutional history, London & Ronceverte, Hambledon 1989, p. 187-198.
- SALRACH, J.M.: “El Liber Feudorum Maior i els comptes fiscals de Ramon de Caldes”,Documents jurídics de la història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992, p. 85-110.