Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català. Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt (Urgell), on degué tenir interessos patrimonials. Els seus treballs foren més erudits que interpretatius. Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic. Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya. Tingué fama de bibliògraf erudit. Els seus papers anaren a parar a una llibreria de vell cap al 1995. En un article en l’Hormiga de oro (1887), donà a conèixer el primer incunable tarragoní: “El primer libro impreso en Tarragona en 1484”.
Entre la seva bibliografia també destaquen La iglesia parroquial de Agramunt (1882), versió catalana a J. Pleyan, Album pintoresch (1882), i “La Carta Puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera (1163-1314)”, en MRABLB, 1884, en què utilitzà el pseudònim de Celtibero.