Vida i obra
És especialista en història agrària i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies d’investigació prioritàries són creixement agrari i factors mediambientals, canvi tècnic del sector agrari, organització del treball en el món rural, salaris agrícoles i sistema alimentari. En la seva tesi de llicenciatura, La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días (UB, 1962), abordà l’estructura de la propietat, de les explotacions i dels tipus de cultius de diversos municipis de la Segarra, emprant els amillaraments de mitjan s. xix i els cadastres de diversos municipis per a copsar les modificacions de la seva estructura agrària –seguint la línia iniciada per Emili Giralt per al Penedès (1952)–. Es doctorà l’any 1973 amb la tesi dirigida per Jordi Nadal i Oller La depresión de la agricultura española en el último tercio del siglo XIX: la crisis triguera. Aquest treball qüestiona la idea de l’existència d’un immobilisme en l’“agricultura tradicional” peninsular al final del s. XIX i corrobora que, al contrari, fins al final del s. xix es realitzaren diversos intents per introduir –els agrònoms i l’administració pública– la tecnologia que havia permès el creixement agrari en el context angloholandès (vg. història agrària). En la mateixa línia, més endavant publicà: Enginyers industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850-inicis del segle XX) (1982) i la introducció al segon volum d’Historia Agraria de la España Contemporánea 2. Expansión y crisis (1985): “La agricultura española durante el siglo XIX: ¿inmovilismo o cambio?”, obra de dos volums, dels quals Garrabou fou coeditor, juntament amb A. García Sanz. En el mateix sentit, més endavant, feu l’edició crítica, juntament amb J. Planas, de l’obra de l’enginyer i propietari Manuel Gispert, Estudio agrícola del Vallés (1874) (1998), on es pot apreciar el dinamisme del desenvolupament tècnic i produc- tiu d’una comarca tipus catalana dels anys setanta del s. xix.
L’any 1970 fundà, juntament amb Josep Fontana, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes, la revista Recerques. Història, Economia, Cultura, en el primer número de la qual publicà “Sobre la formació del mercat català en el s. xviii: una primera aproximació a base dels preus dels grans a Tàrrega (1732-1811)”, un estudi de dues sèries de preus dels cereals dels mercats interiors de Tàrrega i Cervera –treball que seguia la tasca empresa per Emili Giralt i Pierre Vilar amb la reconstrucció d’un seguit de preus barcelonins.
L’any 1978 participà en el primer número de la revista Estudis d’Història Agrària, on es recolliren diversos treballs dedicats als rendiments i la productivitat agrària en diferents indrets de Catalunya, des del s. XVII fins al s. XIX. La seva aportació fou l’article “Cultius, collites i rendiments a la Segarra i Alt Anoia: els comptes d’unes finques de Guissona, Sant Martí i Castellfollit de Riubregós (1874-69)” (1978).
De l’any 1978 cal esmentar l’article presentat, juntament amb Eva Serra, al Primer Col·loqui d’Història Agrària (Institució Alfons el Magnànim, València 1983): “Els estudis d’història agrària a Catalunya”, una àmplia revisió crítica dels treballs d’història agrària fets fins aleshores i un plantejament de línies de treball futur. Aquest article el completà vuit anys després, el 1986, amb el pròleg de l’obra col·lectiva Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (1986), on fa una síntesi de les tesis sobre història agrària realitzades durant la dècada del 1980.
Entre els anys 1980 i 1982, coincidint amb el seu exercici com a professor a la UV, dedicà diversos treballs al País Valencià, entre els quals cal destacar Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l’agricultura valenciana (1985), on qüestiona les interpretacions fetes sobre l’endarreriment agrari. Al final dels anys vuitanta publicà, juntament amb J. Pujol i J. Colomé, l’article “Salaris, ús i explotació de la força de treball agrícola (Catalunya, 1818-1936)” ( Recerques, 24, 1991). I, al principi de la dècada del 1990, juntament amb J. Colomé, J. Pujol i E. Saguer, “Desarrollo capitalista, explotaciones campesinas y procesos de trabajo” ( Noticiario de Historia Agraria, 3, 1992), i amb els mateixos coautors: “La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya” ( Recerques, 26, 1992). Aquests treballs s’emmarcaven en un projecte que tenia com a objectiu contrastar els sistemes d’apropiació del treball camperol feudal i capitalista i establir els factors que impulsaren el pas d’un sistema a l’altre. Fruit del mateix objectiu fou la monografia Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea (1992), on s’inclou el capítol fet juntament amb J. Pujol, J. Colomé i E. Saguer: “Estabilidad y cambio de la explotación campesina (Cataluña, s. XIX-XX)”, realitzat a partir de l’anàlisi dels sistemes agraris de les comarques de Vilafranca del Penedès, Cervera, Vic i la Bisbal.
L’any 1990 fou membre fundador de l’associació de caràcter científic Seminario de Historia Agraria-SEHA, i l’any 1991 fundà la revista Historia Agraria (fins el 1999 Noticiario de Historia Agraria) considerada, en l’àmbit estatal, com la principal plataforma de difusió de la història agrària comparada. D’altra banda, fins a mitjan dècada del 1990 publicà diversos articles que abordaven les possibilitats de producció, evolució de preus i distribució dels interessos en l’agricultura catalana entre els s. XI i XX (juntament amb E. Saguer i Pere Sala: “Formas de gestión patrimonial y evolución de la renta a partir del análisis de contabilidades agraria: los patrimonios del marqués de Sentmenat en el Vallés y en Urgell (1820-1917)”, Noticiario de Historia Agraria, 5 (1993); juntament amb P. Pascual, J. Pujol i E. Saguer: “Potencialidad productiva y rendimientos cerealícolas en la agricultura catalana contemporánea (1820-1935)”, Noticiario de Historia Agraria, 10 (1995), i juntament amb E. Saguer: “Capitalisme agraire sans proletarisation. Les salariés agricoles en Catalogne (XIXe – XXe siècles)”, dins R. Hubscher i J-C. Farcy (dir.): La Moisson des Autres. Les salariés agricoles aux XIXe et XXe siècles (1996).
Des de mitjan anys noranta se centrà en temes ambientals i, seguint aquesta perspectiva, edità dos llibres, juntament amb M. Naredo, que tracten el cicle de nutrients i balanços hídrics, especialment en la transició des de les tècniques tradicionals de gestió dels recursos fins als complexos sistemes emprats per l’agricultura industrialitzada. Dins del primer llibre publicat des d’aquesta perspectiva, La fertilización de los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica (1996), Garrabou inclou un article, fet juntament amb E. Saguer, que mesura el balanç del nitrogen d’un sistema agrari: “Métodos de fertilización en la agricultura catalana durante la segunda mitad del siglo xix. Una aproximación de los procesos físicos de reposición de la fertilidad agrícola”. En el segon llibre que edità, El agua en los sistemas agrarios en perspectiva histórica (1999), inclogué l’article fet juntament amb Enric Tello i Jaume Boixadera: “El agua como recurso limitante en los sistemas agrarios de Cataluña (s. XIX y XX)”.
El segon llibre tenia com a objectiu abordar, des d’una perspectiva ambiental, els efectes de la disponibilitat de recursos hídrics en els conreus de secà de Catalunya. L’obra analitza la intensitat de conreu en funció de les disponibilitats locals d’aigua, les diferents pràctiques utilitzades en el conreu del blat per a contrarestar els efectes de l’aridesa i els factors que, donat un determinat règim pluviomètric, guiaren l’evolució del rendiment mitjà en el cereal de secà. Aquests textos sorgiren de la col·laboració interdisciplinar entre agrònoms i historiadors, fruit de les trobades entre tècnics i historiadors que se celebren des de l’any 1991 i de les quals Garrabou és un dels impulsors.
Una de les seves darreres obres ha estat un estudi sobre les estratègies econòmiques dels grans patrimonis agraris catalans: Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània (2001), elaborat conjuntament amb Jordi Planas i Enric Saguer.
Lectures
- HERNÁNDEZ, C.; VIALES, R.: “Entrevista al Dr. Ramon Garrabou Segura”, Revista de Historia de Costa Rica, 36, 1997, p. 147-164.