Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intel·lectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer. Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intel·lectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més tard, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Pertanyé a diverses entitats culturals, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Societat Econòmica (secció d’instrucció i beneficència), l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. La seva producció historiogràfica estigué marcada pel pas per la Universitat de Barcelona abans i després del parèntesi esparterista i el compromís actiu en diferents plataformes culturals. És autor del Discurso inaugural en la abertura de las cátedras de Jurisprudencia de la ciudad de Barcelona, concedidas por S.M. con Real decreto de 22 de octubre de 1835 (1836) i d’un Tratado elemental de derecho romano y español (1838), que la Direcció General d’Estudis declarà d’utilitat pública. Obra important després de la seva tornada a la universitat és Instituciones del derecho mercantil de España (1848), amb vuit edicions el 1879 i augmentada per Manuel Duran i Bas segons la legislació vigent. Fou a la RABLB on centrà l’atenció i els resultats de les seves investigacions històriques. El 1837 llegí Discursos sobre las reglas de observación, aplicados a los hechos que forman el patrimonio de la historia, al objeto de fundarla sobre sus bases esenciales (9 de maig), i el 1839 presentà Juicio de la obra de Mr. Guizot, intitulada, “Historia de la civilización” (21 de març). També deixà una important obra en material pedagògic per a estudiants de la Universitat Literària de Barcelona, com el Curso de filosofía elemental comprendiendo la teoría de las ideas, la gramática general y la lógica, dedicado a las universidades y colegios de España (1841) i Manual de la historia de la filosofía, traducido del manual de filosofía esperimental de Mr. Amice, con notas, y aumentado con un apéndice de la filosofía de España y con la parte bibliográfica (1842, trad. del Manuel de philosophie expérimentale, 1829), que inclou una part bibliogràfica en què recull llibres d’ensenyament (aritmètica, dret civil, poesia, etc.), alguns dels quals són traduccions de guies escrites per professors de París, i també cita el Manual de pintura de Pau Milà i Fontanals. Com a responsable de la inauguració del curs acadèmic de 1844-45, és autor del Programa de enseñanza, llegit en ocasió d’aquest acte.
- FEU, L.: Datos para la historia de la literatura catalana, RABLB, Barcelona 1868.
- REYNALS I RABASSA, E.: Elogio fúnebre dedicado a D. Ramon Martí d’Eixalà, RABLB / Societat Econòmica d’Amics del País, impremta Jesús-Villegas, Barcelona 1858 (llegit el 10-1-1858).