Vida i obra
És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine, esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum. Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis. Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36. Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apel·latiu d’hispanus. El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat d’Elna-Perpinyà. La seva obra, però, no permet deduir-ne res de personal. Tan sols que, en escriure la seva obra, era gran i que ho feu lluny de la seva pàtria. Per tant, no es coneix on nasqué, tampoc consta el lloc on estudià ni a quines universitats obtingué els títols acadèmics. Fou mestre en arts, en medicina i en teologia i obtingué, també, el títol de llicenciat en dret canònic, segons consta als colofons dels manuscrits i de les edicions antigues. Fou professor a la Facultat d’Arts de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc des d’abans de l’any 1429. Entre el 1429 i el 1434 passà a una càtedra de teologia de la mateixa universitat; i en fou rector, almenys, els anys 1429, 1434 i 1435. L’any 1434 començà a treballar en la seva obra, que acabà l’11 de febrer de 1436. Ramon Sibiuda morí el 29 d’abril d’aquest mateix any, no sabem a quina edat. Es pot afirmar, per tant, que la seva vida s’esdevingué en el marc polític i cultural de la Corona d’Aragó i del Llenguadoc, potser des del final del segle XIV fins a l’any 1436.
El seu pensament s’emmarcà en els grans temes de l’època: el Cisma d’Occident, la qüestió jueva, la crisi dels valors cristians, la polèmica antimusulmana i el cas Turmeda, el profetisme popular i la polèmica antilul·liana. Això permet copsar quines foren les seves preocupacions i interpretar correctament la tasca intel·lectual que es proposà dur a terme. El Liber creaturarum o Scientia libri creaturarum és un llibre d’estructura lineal, on les qüestions s’encadenen seguint una lògica interna rigorosa i ben travada. Cada tema està lligat amb el que el precedeix per una relació lògica. No hi manquen les recapitulacions sobre el que ja ha estat dit, cosa que permet seguir els passos de l’autor. Els 330 títols del Liber creaturarum tracten de Déu, la creació, la Trinitat, la fe, el temor de Déu, la Sagrada Escriptura, l’espiritualitat de l’ànima, dels àngels, del pecat original, de la redempció, dels sagraments, del judici final. No és, però, un manual de teologia escolàstica. El Liber creaturarum conté una ciència total de l’home, amb tota la seva història: creació, caiguda, redempció i vida futura. L’home és alhora l’objecte i el subjecte de la ciència. Ramon Sibiuda intentà d’ensenyar a l’home a conèixer-se a si mateix i, a partir d’aquest coneixement, a conèixer Déu, sense referir-se a cap altre testimoni que no fos el mateix home i sense recolzar-se en cap altra experiència que no fos l’experiència humana. La seva filosofia tingué, per tant, un accentuat tarannà antropològic que la situa enmig del moviment humanista. Sibiuda construí una vasta síntesi centrada en l’home, que harmonitzà la tradició medieval i les exigències del nou racionalisme; en aquest sentit, fou un filòsof de transició que transmeté les grans línies del pensament medieval en un enquadrament innovador i amb un llenguatge assequible per arribar a un públic ampli. La seva originalitat rau, sobretot, en l’antropocentrisme. Sobre una metafísica de base essencialista, construí una moral basada en l’amor. L’origen profund de les qualitats de l’home està en la seva natura intel·lectual, amb la seva doble funció de consciència i de llibertat. Però la propietat més autèntica i més exclusiva de l’home és l’amor, que pressuposa llibertat i confereix a aquesta el seu valor definitiu. La influència de la seva obra fou notable des del segle XV fins al XVII, com demostren l’èxit de les successives edicions i les nombroses traduccions a les principals llengües europees.
Bibliografia
- COLOMER I POUS, E.: “L’humanisme als Països Catalans: Sibiuda, Turmeda i Vives”, El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, IEC, PAM, 1997, p. 251-286.
- MONTAIGNE, M. DE: Apologia de Ramon Sibiuda, trad. de J. Casals, Barcelona 1982 [ed. a cura de P. Lluís Font].
- PUIG I OLIVER, J. DE: “Deu anys d’estudis sobre Ramon Sibiuda”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 1, 1982, p. 277-289.
- — “Escriptura i actitud humanística en el Liber creaturarum”, Revista Catalana de Teologia, 3, 1978, p. 127-151.
- — La filosofia de Ramon Sibiuda,IEC, Barcelona 1997.