Desenvolupament enciclopèdic
La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme: Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes. Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, col·laborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista. Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de col·laborar regularment en els primers números, n’esdevingué un veritable mentor intel·lectual, tal com es feu patent en els tres números d’homenatge de 1987-88 (núm. 19, 21 i 23). L’objectiu dels promotors era fer una revista de recerca històrica, en català, independent de qualsevol institució, interdisciplinària i centrada en la «història, l’economia i la cultura modernes i contemporànies dels Països Catalans»; i tot plegat, tenint en compte els «problemes metodològics més vius, [i] discutint-los explícitament quan serà possible». Els índexs i els dossiers dels primers números mostren prou bé aquesta voluntat, en particular la incidència de la història econòmica, tan en auge els anys setanta; però també la influència d’alguns corrents i autors marxistes, com Vilar i alguns remarcables exponents del marxisme britànic: des d’E.J. Hobsbawm (núm. 5, 1975) i R. Williams –pel que fa als estudiosos de la cultura i la literatura– fins a E.P. Thompson –del qual es publicà una precoç entrevista en el núm. 8 (1978)– i alguns col·laboradors de la publicació Past & Present –un altre dels models inspiradors de la revista.
Entre els primers col·laboradors, i d’acord amb la voluntat interdisciplinària de la revista, hi hagué també un cert nombre d’economistes (F. Roca, A. Barceló); però, en general, la seva presència disminuí ben aviat, com també la dels estudiosos de la literatura i la cultura (J.Ll. Marfany, J. Castellanos), que no passaren del tercer número. Més escadussera fou la presència dels historiadors de l’art –dues contribucions, en els núm. 15 (1987) i 25 (1992)– o dels antropòlegs –una única incursió–. Les barreres acadèmiques i curriculars, i l’aparició de revistes semblants i especialitzades –de llengua i literatura, i d’història econòmica, agrària, medieval o contemporània– retallaren progressivament la projectada interdisciplinarietat de la publicació, més visible als seus primers anys.
Pel que fa a l’orientació ulterior, és prou significativa la presentació del primer dels tres números d’homenatge a Vilar (1987-88), on es diu: «Avui com ahir, creiem que cal continuar ajudant... a aprofundir el desvetllament de la nostra consciència nacional des d’una perspectiva progressista... això cal fer-ho amb el màxim d’exigència, d’afany d’universalitat, defugint el perill del casolanisme [...]. Aquesta és la raó per la qual ens vam proposar, des del començament, de fer no solament una revista d’història, ni una revista d’història de Catalunya, sinó una revista catalana d’història.» Els anys 1991-92 (núm. 24 i 25), el consell de redacció amplià substancialment els seus efectius fins a un total de disset membres per tal d’incorporar-hi una representació escaient tant de les noves universitats catalanes com de la historiografia local extraacadèmica. Hi causaren baixa aleshores J. Castellanos, J. Molas i F. Roca i J. Termes; i s’hi incorporaren P. Anguera, A. Barceló, A. Carreras, E. Deu, J. Lladonosa, M. López, J. Maluquer de Motes, J.Ll. Marfany, B. de Riquer, P. Ruiz Torres (de la Universitat de València), E. Serra, E. Tello, i, en un segon moment, J. Barrachina, J.M. Fradera, C. Mir, X. Torres i M. Turull.
La darrera etapa de la revista s’inicià a mitjan 1996, amb el procés de constitució de l’Associació Recerques. Història, Economia, Cultura, la finalitat de la qual fou consolidar-la materialment i promoure simultàniament activitats científiques i acadèmiques periòdiques (congressos, debats), tal com s’informa en el núm. 36 (1998), el primer de la nova singladura. La junta directiva de l’associació, escollida al final del 1998, és formada per J. Fontana, R. Garrabou, E. Lluch, C. Mir, B. de Riquer, P. Ruiz Torres, À. Solà i C. Sudrià; i el consell de redacció (núm. 38, 1999) resta integrat per J.M. Fradera, A. Furió (UV), J. Maluquer de Motes, J.Ll. Marfany, J. Millán (UV), E. Serra, X. Torres i J. Torras.
Ha publicat prop de 350 articles (sense comptar les notes i ressenyes o altres formats menors), obra de més de 270 autors diferents, la majoria dels quals, certament, catalans del Principat o establerts a Catalunya, que sumen les dues terceres parts del total, però també valencians (una quarantena), mallorquins (pocs), espanyols (una dotzena) i estrangers (una altra quarantena, amb predomini d’anglosaxons i italians, i noms –a més dels ja esmentats– com H. Kamen, J.S. Amelang, S. Woolf, B. Gustafsson, J. Kocka, R. Zangheri, A.M. Banti...). Prop de les dues terceres parts dels treballs publicats s’han ocupat d’alguna qüestió relativa a la història de Catalunya (i les tres quartes parts, de la història dels PPCC); la quarta part restant són estudis d’àmbit espanyol, hispanoamericà, europeu o sense geografia específica.
Pel que fa a la temàtica, hi ha un notable predomini de la història contemporània, amb les dues terceres parts del total (encara que no pas de la història econòmica contemporània, amb només una quarta part del total; talment com els treballs d’història “política” contemporània); seguit d’una vuitantena llarga (prop d’una tercera part) d’articles d’història moderna (més de 50 corresponents al s. XVIII, i una bona part d’aquests referents a allò que es pot considerar història “agrària” o “econòmica”). De la resta, només en sobresurten una quinzena (prop del 5% del total) sobre historiografia. La revista ha organitzat, a més, un Primer Col·loqui d’Història (1974), amb una cèlebre ponència de Termes sobre els orígens socials del catalanisme, i un segon (2002), sobre enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions.
L’existència de la revista s’ha vist dificultada pels problemes econòmics. El nombre de subscriptors o, des del 1996, associats –professors illicenciats universitaris, sobretot, dels PPCC– ha oscil·lat entre el centenar i mig i els dos-cents i escaig d’altres temps. La tirada de la darrera etapa és de 600 exemplars.En qualsevol cas,a Catalunya i als PPCC, i fins i tot en alguns àmbits acadèmics i universitaris estatals, Recerques ha esdevingut un punt de referència indiscutible de la historiografia catalana i la historiografia tout court, tal com revelen alguns índexs d’impacte.
Lectures
- PONS, J.; TIRADO, D.A.: “El impacto de las revistas españolas de Economía. Un estudio referido a 1998”, Información Comercial Española. Revista de Economía, 795, 2001, p. 179-188.