Desenvolupament enciclopèdic
Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat. Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784. Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians.
Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques. La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus socis hi hagué historiadors i geògrafs valencians (Antoni Josep Cavanilles, Tomàs Ricord, Josep Joaquim Castelló, Francesc Xavier Borrull, el marquès de Cruïlles, Vicent Ignasi Franco, Vicent Boix, el bibliògraf Just Pastor Fuster, etc.). D’acord amb els plantejaments il·lustrats de l’època, tenia una visió crítica de la societat i l’economia de les terres valencianes, segons el seu parer, en decadència. Per solucionar-ho es plantejaren uns objectius molt clars: millorar l’agricultura i la indústria, i desenvolupar les arts i els treballs manuals. Per aconseguir aquests objectius, desenvolupà, a més, unes tasques de difusió de coneixements i millora de les ciències pràctiques tendents a eliminar la rutina, tant en l’ensenyament com en l’economia. Promogué també una obertura als països europeus més desenvolupats i la ruptura amb les mentalitats més tradicionals. Entre els membres hi predominaven les classes dirigents de l’Antic Règim: nobles, eclesiàstics, funcionaris, empresaris, comerciants, terratinents, militars i professions liberals; al principi les dues primeres n’eren les predominants, però la seva importància anà minvant. Per damunt de totes aquestes classes socials, hi predominà el pensament i la mentalitat burgesos, consolidats definitivament al s. XIX.
Promogué escoles de primeres lletres, de dibuix, de música, d’ensenyament del filat de la seda i d’altres manufactures; creà premis per a treballs, informes, memòries, etc., i el 1818, la càtedra d’agricultura, que el 1846 s’incorporà a la Universitat de València; inaugurà la primera biblioteca popular el 1869; fundà la Societat Arqueològica Valenciana (1871), la Caixa d’Estalvis de València (1878), el Conservatori Superior de Música de València (1879), l’Institut Taquigràfic Valencià (1881) i el Patronat de la Joventut Obrera (1884); organitzà diverses exposicions: Exposició de Màquines i Motors (1880), Exposició Regional (1883), precedent de l’Exposició Regional (1909) i de la Fira de Mostres Internacional, i finançà diversos congressos, com el Congrés Nacional de Recs (1921).
Tot i l’interès secundari vers la historiografia, les seves activitats a favor de l’economia i la societat valencianes ens han deixat un bon fons documental i bibliogràfic per a l’estudi de la història econòmica i social del País Valencià des del final del s. XVIII fins al principi del s. XX, quan perderen definitivament la seva impor-tància les societats econòmiques, substituïdes per altres institucions, com les cambres de comerç, indústria i navegació. El seu arxiu conserva tota la documentació referent al funcionament de la institució. Com que s’organitzava en seccions, la documentació és arxivada per anys i, després, per seccions. Durant els primers anys hi hagué les seccions d’agricultura, comerç, indústria i navegació, arts, educació, etc.; també n’hi hagué d’altres de dedicades a l’administració general de la Societat, com: correspondència, comptabilitat, diversos, etc. S’han publicat els catàlegs de la seva documentació. L’arxiu es complementa amb una excel·lent biblioteca típica de la Il·lustració amb un nombre important d’obres, la majoria de les quals en llengües populars. Es constituí per compra i subscripcions, però també per donacions i intercanvis entre institucions. Es conserven més de 4.000 volums, de temàtica variada: agricultura, teoria política i social, educació, indústria, medicina, història, art, ciència, beneficència, literatura, etc.; el seu catàleg també s’ha publicat. A més, hi ha 11 manuscrits, un incunable, 2.853 títols i 151 publicacions periòdiques. La llista d’autors seria inacabable, però destaquen, entre d’altres: Isidoro de Antillón, F. Bacon, J.B. Bossuet, J.B. Buffon, F. Cabarrús, P.R. de Campomanes, Marqués de Caraccioli, J. Cavanilles, J.B. Coratjà, F. Fénelon, B. Flanklin, G.M. de Jovellanos, J. Madoz, G. Maians, Montesquieu, J.B. Muñoz, L.A. Muratori, A. Piquer, J. Sempere i Guarinos, A. Thiers, J. de Uztáriz, J.A. Valcárcel, J. Villaroya, Voltaire, etc. De publicacions periòdiques, n’hi ha tant d’espanyoles com d’europees, sobretot franceses: Semanario Económico (1766-67), Bibliothèque physico-économique (1785-99), Semanario erudito (1787-90), Mercurio de España (1764-1826), Semanario de agricultura y artes dirigido a los párrocos (1797-1807), The Edinburgh Review or Critical Journal (1802-25), Journal des Economistes (1842-83), Revue des deux mondes (1868-87), La Ilustración española y americana (1871-96); a més hi ha les pròpies de la Societat: Boletín enciclopédico de la Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (1841-75) i Anales de la Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (1876-82).
Publicà els treballs encarregats als seus membres o els projectes dels socis o d’alguns particulars: Disertación sobre la teórica y práctica del arte de fabricantes de medias, de Luis Fernández (1786); Noticias de las varias producciones de reyno de Valencia, de Tomàs Ricord (1793); Apuntes sobre la industria de la seda y cría del gusano que la produce, de Santiago Luis Dupuy (1839); Canales de riego de Cataluña y reino de Valencia, de Jaubert de Passa (1844); Reglamentos y ordenanzas de las principales acequias del reino de Valencia (1846), o Catálogo General de la Exposición Regional de Agricultura, Industria y Artes (1883).
Durant el s. XX, les dictadures de M. Primo de Rivera i F. Franco frenaren les activitats de la societat i anà perdent les seves funcions, assumides per altres institucions. Des del 1975, amb l’arribada de la democràcia, la seva activitat ha renascut.
Lectures
- ALEIXANDRE TENA, F.: Catálogo de la Biblioteca de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, Arts Gràfiques Soler, València 1972.
- d. a.: Catálogo documental del archivo de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia 1776-1876, Caixa d’Estalvis de València, 1978.
- d. a.: La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. Marco jurídico, estructura social y financiación (1776-1833), Arts Gràfiques Soler, València 1983.
- MENSUA, L.: Catálogo documental del archivo de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia 1876-1940, Arts Gràfiques Soler, València 2001.