Desenvolupament enciclopèdic
Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees. Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels movimentsnacionalistes (1914), El nacionalismo catalán. Su aspecto político, los hechos, las ideasy los hombres (s. a. [1917]) o la breu Història del catalanisme (1923). Constitueix, com escriu l’autor, una síntesi «cronològica de la renaixença nacional de Catalunya en l’aspecte àmpliament polític». Per Catalunya, s’entén la Catalunya nació, és a dir, el conjunt de les «terres on es parla l’idioma català», de les quals l’antic Principat «és una regió, és a dir una part». L’estudi de la Renaixença va precedida d’una breu síntesi sobre el passat nacional català des dels orígens fins al s. XIX. Acaba amb la proclamació de la Segona República i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932, uns fets que només són esmentats. L’esquema cronològic i l’estructura interna del llibre han inspirat nombrosos treballs i articles posteriors, alguns limitats només a desenvolupar amb més riquesa de dades el llibre de Rovira. Segons manifesta l’autor, es tractava d’una primera síntesi d’una extensa Història del catalanisme, que havia de publicar l’editorial Barcino i que, a causa de la guerra i del seu exili, mai no aparegué. Aquest llibre es relaciona amb la seva obra pòstuma, escrita a l’exili, Els correntsideològics de la Renaixença catalana (1966).
Lectures
- SALLÉS, A.: “Antoni Rovira i Virgili: teoria i pràctica de Catalunya”, Resum d’història del catalanisme, La Magrana / Diputació de Barcelona, Barcelona 1983, p. V-XXX (“Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català”, 1).