Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica. Intentà aplegar a les seves pàgines les col·laboracions de personalitats que excel·lien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc. Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins; en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona; en el camp de la lingüística, Antoni de Bofarull, fent-se ressò del projecte de nova ortografia de la llengua catalana proposat per la RABLB; en l’epigràfic, el polifacètic Gaspar de Sentiñón, i, en termes més generals, Fidel Fita i Colomer, Celestí Pujol i Camps, Enric Heriz –que serà bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès–, el positivista mallorquí Francesc Miquel i Badia i un llarg etcètera d’autors de diferent categoria i condició, però als quals unia el desig comú d’enriquir la historiografia catalana amb aportacions ben documentades. Per això, a les planes de la revista es reproduïren diversos documents inèdits, com els fragments de les Cròniques de B. Desclot o R. Muntaner, una “Carta inédita del Gran Capitán” (article de Celestí Pujol i Camps) o una reproducció de part dels Papiers d’État, escrita i editada originalment per F.P.G. Guizot a França i que aquí fou signada com Edmund Ponillet.