Desenvolupament enciclopèdic
Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona, publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català. El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca. S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà; el català era reservat als de caire poètic o literari. Entre els col·laboradors, hi hagué Pere Alsius, Josep Ametller, Joaquim Botet, Josep Cortils, Fidel Fita, Emili Grahit, Josep Pella, Celestí Pujol, Josep-Narcís Roca i Farreras, etc. Els articles, en general, responien a les directrius positivistes de l’època i cobrien des de l’Edat Mitjana fins al s. XIX, en l’àmbit de les comarques del nord-est català.Per bé que els diversos autors es movien en òrbites diferents, se’ls ha arribat a incloure en una primera escola històrica de Girona (Vicens i Vives). Amb el mateix nom, es publicà, l’any 1913, un setmanari de caire literari i il·lustrat, bilingüe, que no reeixí, en el qual hi hagué alguna col·laboració de l’historiador Francesc Monsalvatge.
El 1955, la Diputació de Girona començà l’edició de la revista actual, amb la capçalera catalanitzada des del 1976. Té un caràcter híbrid, ja que al costat de notícies oficials i comentaris d’actualitat, aplega treballs de divulgació o investigació centrats en les terres gironines, entre els quals destaquen els arqueològics i els històrics. Entre els col·laboradors, hi són presents els autors formats abans de la guerra civil i durant la postguerra (Lluís Batlle, Lluís Esteva, Jaume Marquès, Enric Mirambell, Pelai Negre, Miquel Oliva, Lluís Pericot, Francesc Riuró, Santiago Sobrequés, etc.), i els de la nova generació vinculada a la restauració dels estudis universitaris gironins (Ramon Alberch, Josep Clara, Àngel Jiménez, Joaquim Nadal, Josep M. Nolla, etc.). Entre els dossiers publicats destaquen els dedicats als historiadors Oliva, Pericot, Reglà, Sobrequés i Vicens i Vives. Com a suplement, i sota el títol de Quaderns de la Revista de Girona, s’edita, des del 1985, una col·lecció de monografies dedicada a les poblacions i a l’àmbit general de les comarques gironines, de factura força desigual.
Lectures
- BATLLE i PRATS, Ll.: “Índice alfabético por autores de la Revista de Gerona”, AnalesdelInstitutodeEstudiosGerundenses, 1, 1946, p. 324-368.
- GRAU, D.: RevistadeGirona. Índex1955-1995, Diputació de Girona, 1997.
- NEGRE i PASTELL, P.: “Los historiadores de la primitiva Revista de Gerona”, RG, 75, 1976, p. 207-214.