Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’Almanaque Las Provincias. A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença. Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana (1882), el de Vicent Salvador i Montserrat (marquès de Cruïlles) sobre els escuts de la capella dels Reis (1883), els de Nicolás Ferrer y Julve i Manuel Garcia Giner dedicats als fills il·lustres de Morella (1880-82), el de Josep Martínez i Aloy i Vicent Noguera i Aquavera sobre els barons del Regne de València (1881) i el de Joaquín Serrano Cañete dedicat a Jaume Roig i Pellicer (1883); en aquest terreny cal esmentar la “Formación de los apellidos lemosines” de Martínez Aloy (1880-81).
Les figures de sant Vicent Ferrer i Joan Gilabert Jofré foren estudiades, respectivament, per Enric Claudi Girbal (1882), Josep Ruiz de Lihory i Pardines (baró d’Alcahalí) (1882) i per José Zapater (1883). Els monestirs valencians –Vall de Crist, Sant Vicent, els convents carmelitans– reberen l’atenció de Josep Morró i Aguilar (1882) i Josep E. Serrano i Morales (1882), mentre que Arturo Martín tractà sobre el palau reial (1882). Un tema d’especial interès –present en la reflexió sobre la societat de la darreria del s. XIX– era el dels gremis, amb treballs del marquès de Cruïlles (1883) i la sèrie d’articles de Tramoyeres titulats “La sociedad industrial en Valencia, bajo el reinado de Don Jaime I” (1882), “Organización del trabajo en Valencia en las épocas romana, goda y árabe” (1883), “Las cofradías de oficios en Valencia (1276 á 1400)” (1883) i “Los gremios en Valencia. La institución gremial” (1883). Altres col·laboracions remarcables foren l’article de Francisco Caballero Infante (“Monedas árabes acuñadas en el antiguo Reino de Valencia”, 1880-82), el de Nicolás Ferrer y Julve (“El rey D. Jaime por los caminos del Maestrazgo”, 1882), el de Josep Puiggarí (“Milicia y armas en el siglo XIII”, 1883), Joan Antoni Balbàs (“Estudios históricos de la Provincia de Castellón”, 1883) i la descripció de l’ARV de Miguel Velasco y Santos (1882).
Amb tot, l’autor més prolífic fou Josep Maria Torres i Belda, amb articles sobre personatges històrics –el metge Melcior de Villena (1880-81), el príncep de Viana i Roís de Corella (1880-81), Teresa Gil de Vidaure (1882) i l’historiador Viciana (1882)– i sobre símbols com la senyera de València (1880-81) i l’espasa de Jaume I (1882). A més dels erudits esmentats, també foren col·laboradors de la revista M. Amat i Maestre, J. Camaña, Antoni Chocomeli, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Francesc Martí i Grajales, Joan Navarro i Reverter, C. Pascual i Genís, Josep Maria Puig i Torralva, Vicent W. Querol, Eduard Serrano i Pla, Josep Vives i Ciscar i Francesc Vives i Liern, entre d’altres. Amb la desaparició de Torres i Belda, el principal dinamitzador, i la dispersió dels altres redactors i col·laboradors a causa de les seves activitats professionals i polítiques –molts foren membres del partit conservador–, la revista deixà de publicar-se al desembre del 1883.