El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament: Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa. La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià. La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys. Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número: reduir el progressiu distanciament entre les activitats dels professionals de la investigació i les necessitats de la vida real; ser el punt de mediació entre l’especialització i la cultura no acadèmica, entre la investigació i la didàctica, entre els diferents nivells escolàstics i la legitimitat de les diverses aproximacions que realitza la societat en la història medieval.
La problemàtica per a ensolcar temes d’estudi i sensibilitat als problemes contemporanis feu que la revista s’estructurés en quatre apartats. El primer, “Dossier”, era dedicat a la recerca de nous camps d’investigació, o no suficientment sistematitzats, i a l’estudi d’un tema més o menys monogràfic, amb una certa interdisciplinarietat en el tractament. Els títols dels dossiers revelen aquesta línia innovadora de tractar temes relativament inèdits: Violència i marginació en la societat medieval, amb vuit articles; Santes, monges i fetilleres. Espiritualitat femenina medieval, amb vuit articles; València i la Mediterrània medieval. Societat i economies en contacte al segle XV, amb sis articles; Jueus, conversos i cristians: mons en contacte, amb nou articles; Fer-se grans. Els joves i el seu futur al món medieval, amb cinc articles; El Mediterráneo medieval y la idea de Europa, amb set articles; La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), amb set articles; Les senyories medievals. Una visió sobre les formes de poder feudal, amb nou articles; Oligarquías políticas y élites económicas en las ciudades bajomedievales (siglos XIV-XVI), amb vuit articles; La población urbana en tiempos de crisis, amb set articles, i Ciudades y élites urbanas en el Mediterráneo medieval, amb sis articles; en total, 80 articles.
El segon apartat és “Debat” i recull les posicions més diverses i crítiques de la cultura històrica contemporània envers un tema clau del medievalisme, com l’obra historiogràfica d’un medievalista, o un tema d’estudi en discussió. Els temes escollits han estat els següents: A propòsit de l’obra de R.I. Burns; A propòsit de l’obra de Jaqueline Guiral; Història i gènere: a propòsit de dues “Història de les Dones”; A propòsit de l’obra de Pierre Guichard: “Les musulmans de Valence et la Reconquête (XI-XIII siècles)”; Comerç internacional i desenvolupament regional en el Mediterrani: La Sicilia medieval de S.R. Epstein; Els orígens de la servitud pagesa i l’obra de Paul H. Freedman; Pobreza, asistencia y represión. A propósito de la obra de Helène Tropé; Mallorca, València i La Mediterrània Occidental. A propòsit de l’obra de D. Abulafia; Història urbana i Història rural. A propòsit de l’obra de Josep Fernàndez Trabal; La Corona d’Aragó i el Regne de Granada a la primera meitat del segle XV; Ricard Guillem. Un sogno per Barcelona. A propòsit de l’obra de José Enrique Ruiz-Doménec; en total, 48 contribucions.
Un tercer apartat, “Temes i problemes de didàctica i de divulgació historiogràfica”, mira d’aconseguir un punt de trobada entre la cultura tradicional i l’acadèmica dels historiadors d’ofici i l’exigència d’una manera de fer història que trobés alguna correspondència en l’ambient dels no especialistes, amb màxima obertura i disponibilitat tant en l’àmbit metodològic com en el polític i cultural. Destaquen els articles de: Furió (“¿Quina edat mitjana? La percepció de l’escenari medieval entre els estudiants d’història. Resultats d’una enquesta”, “Entre l’oferta i la demanda: evolució de la matrícula i mercat de treball en història medieval” i “De l’arxiu a les aules: recerca i ensenyament de la Història Medieval”); J.A. del Pozo Chacón (“D’excursió pel feu. Idees d’un grup d’alumnes de 1er de BUP sobre la vida en una comunitat agrària medieval”); el Grup Germania-Garbí (“Una propuesta curricular para la ESO: el proyecto ‘a través de cuatro años’”); Rosa Seser (“Els arxius valencians i l’ensenyament secundari: una relació precària”); M. Aymard (“El oficio de historiador. Perspectivas actuales de la enseñanza y la investigación”); E. Martínez Ibáñez (“La reforma de las Humanidades en la Enseñanza Secundaria”), i Carlos López Rodríguez (“Tradición y modernidad en los archivos históricos”); en total, 34 contribucions.
El darrer apartat correspon a les ressenyes dels nous llibres apareguts al mercat editorial hispànic i europeu; en total, 104 ressenyes de llibres.
El rerefons de la revista participa del convenciment que una visió moderna de l’Edat Medieval ha de ser més que plural i que qualsevol publicació periòdica ha de recollir estudis amb freqüència massa dispars, punts de vista i formes d’anàlisi en què destaquessin cada cop més la singularitat i allò immediat vinculat a l’època contemporània.