El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina, i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana, revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, «[...] nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte» (La Raza Latina,3) afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la cultura llatines enfront del germanisme. Per això, la portada del primer número de la revista informava dels llocs on es podia trobar: a Barcelona, a la redacció (carrer Parlament, 34); a Madrid, a la Librería d’A. Duran (carrera de San Jerónimo); a l’Havana, a Carlos Buisson (alzada Galiano, 76); a París, a la Librairie Hachette (rue Saint Germain, 77), i a Londres, a Chidley & Castozar (Store Street, 71). Malgrat que majoritàriament els treballs eren d’autors catalans, l’idioma de la publicació fou permanentment el castellà. Entre els principals col·laboradors hi figuraren, a més dels fundadors, Antoni de Bofarull, Josep Puiggarí, Juan de Arana, Pau Parassols i Pi, Joan Serra i Pausas, Francesc Codera, Gaietà Vidal i Valenciano, Fidel Fita i Colomer, José Bollo, Lorenzo Aguirre, Eduardo Navarro, José de Paula Villaoz, Francisco Romero del Castillo y Peroso i Rousseeuw Saint Hilaire, entre d’altres. Els primers números (1874-75) s’interessaren a ressenyar les publicacions aparegudes en tota l’àrea de la comunitat llatina. Aquest llatinisme militant, fruit de la debâcle francesa del 1871, intentà mantenir, si més no en aparença, una comunitat de raça i cultura, cercant-ne els elements comuns; així, La Raza Latina publicava els articles en cinc idiomes diferents, però derivats del llatí: francès, català, castellà, italià i portuguès. Entre les revistes ressenyades destaquen: Revue de Deux Mondes, Archivio Storico Siciliano, Archivio Venetto, Journal Historique et Littéraire, Chroniques de Languedoc, Revue Bibliographique de Philologie et d’Histoire, Defensa de la Sociedad, Le Français, Revista de España, Revue Catholique, RABM, Revue Numismatique, Revue de Langues Romanes, Revue des Questions Historiques, Archivio Giuridico, Le Correspondant i Études Religieuses. Aquest fou el tarannà predominant durant els anys de direcció d’Elias.
Quan la direcció passà a Fita (1876), si bé els continguts no variaren gaire, certs canvis a nivell formal marcaren el començament d’un nou període: desaparegueren les referències als altres centres de distribució, es passà del quart a la mida foli i se li donà un nom nou (Revista Histórica). De fet, malgrat que sovint es parla de dues publicacions diferents, el cert és que són dos períodes diferents de desenvolupament de la mateixa revista –amb dos criteris a l’hora de determinar la jerarquia d’interessos–, però amb una certa continuïtat, com prova el caràcter correlatiu de la numeració dels volums. Ara bé, només observar els índexs dels dos períodes es perceben diferències significatives, com ara l’espai dedicat a reproduir els comentaris, articles o debats apareguts en la premsa mediterrània; a la segona etapa, es redefiní la publicació atorgant una major importància als aspectes purament científics.