Revista Jurídica de Catalunya

Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.

El projecte s’encarregà als joves J. Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals. Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Col·legi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia; l’any 1901 el Col·legi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial. La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys (1970 i 1995, respectivament) es publicaren uns índexs força interessants, el primer en castellà i el segon en català. Tenia una tirada aproximada, en el seva primera època, d’uns 1.000 exemplars; la subscripció costava 12 ptes. l’any.

El contingut es concreta en dues temàtiques principals. En primer lloc, la bibliografia comentada i la Miscel·lània Jurídica, una secció a càrrec de Prat de la Riba, majoritàriament, amb algunes col·laboracions de Pla i Deniel, en què aprofitava el comentari de llibres sobre temes diversos (des del parlamentarisme a l’higienisme o la història) per a proporcionar el seu punt de vista; per exemple, la crítica del llibre de Francesc Romaní i Puigdengolas, La dominación goda en la península ibérica (1896), li permeté dissertar sobre els orígens de la nacionalitat catalana (18, 1896). En segon lloc, els articles de la Secció Doctrinal, on es tractaven diferents aspectes del dret català (orígens, institucions a les quals havien donat origen, etc.) i on escriviren Guillem M. de Brocà, Josep Balari i Jovany, Ernest Moliné i Brasés, Ferran Valls i Taberner, Guillem Tell i Lafont i Josep Pella i Forgas, entre d’altres. També hi hagué alguns treballs que defugien el camp del dret, com ara la traducció de Los Jacobinos d’H. Taine (1902) o la reproducció d’un fulletó del mateix autor francès del 1871, publicat en dos números (1901), titulat El sufragio universal y la manera de votar.