Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun. Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general. Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi col·laboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat. Entre d’altres, destaquen: Francesc Almela i Vives, Josep M. de Casacuberta, Martí de Riquer, Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Josep Romeu i Figueras, Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Joan Fuster, Joan Amades, Pere Bohigas, Miquel Dolç, Joseph Gulsoy, Rafael Ferreres, Mateu Rodrigo Lizondo i Antoni Ferrando.
Hi ha un predomini de temes literaris o lingüístics i, de vegades, el text o l’autor estudiat presenta un interès des del punt de vista de la història.