Vida i obra
Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala. Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou després professor. També fou paborde d’Àger i el darrer arxiver del monestir de Ripoll. Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes (1836), fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu. A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts. Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a Antolín Merino i a José de la Canal, continuadors de l’España Sagrada, la qual cosa li suposà ser nomenat membre de la Real Academia de la Historia (1817). Les dades que extreia de l’arxiu de Ripoll li servien per a nodrir la correspondència erudita que mantenia amb personatges com Pròsper de Bofarull, arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; Jaume Ripoll, canonge arxiver de Vic; Joan Safont, catedràtic de filosofia del col·legi de Sant Pau del Camp, o Fèlix Torres i Amat. Encoratjat per l’arquebisbe Fèlix Amat i pel vicari general de Barcelona, Pere Josep Avellà, dedicà tres obres impreses a rebatre els projectes de constitució del clergat i la divisió de bisbats que defensava el polèmic Juan Antonio Llorente: Observaciones sobre la respuesta de D. Juan Antonio Llorente publicada por J. A. Grassot... (1821), Observaciones sobre la Apología católica del Proyecto de Constitución Religiosa en que se demuestran los errores y descuidos en que ha caído D. Juan Antonio Llorente (1822) i Disertación sobre la división de obispados en la que demuestra los errores críticos y teológicos en que han caído el Sr. Llorente, y la Comisión eclesiástica de las Cortes extraordinarias de 1823 (1842). Publicà, a més, amb pseudònim, El cristiano pacífico (1835). La major part dels treballs històrics manuscrits i els apunts dels documents més interessants que posseïa, es cremaren en l’incendi que assolà el monestir de Ripoll el 1835. Desgraciadament, el benedictí no atengué les recomanacions de Merino i la Canal per publicar aquestes notícies històriques, ja que estimaven que només «la prensa preserva las obras del furor del soldado y del fuego». Encara, però, es conserven alguns manuscrits a la Biblioteca Episcopal de Vic i a la Biblioteca de Catalunya.
Lectures
- CORTS I BLAY, R.: L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració espanyola, Facultat de Teologia de Catalunya-Herder, Barcelona 1992, p. 439-441.
- RIUS I SERRA, J.: “Correspondencia epistolar entre D. Roque Olzinelles y el P. José de La Canal”, Analecta Sacra Tarraconensia, 18, 1945, p. 189-218.
- ZARAGOZA, E.: “Benedictinos españoles académicos de la Real de la Historia”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 187, 1990, p. 53-54.