Vida i obra
Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s. XX. Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan (prop de París), on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte (1939). Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts (seguí els cursos de Puig i Cadafalch) i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes. Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del primer nucli de Nostra Terra, el moviment de la joventut catalanista de la Catalunya del Nord (1936-42), fundat per Alfons Mias. Publicà els seus primers articles sobre història de l’art i catalanisme dins el butlletí del grup.
El 1942 fundà –també amb Ll. Bassede– la Société des Amis d’Illibéris, dugué a terme excavacions ibèriques i romanes i creà el museu d’Elna. Fins a la dècada del 1980, continuà practicant la recerca arqueològica i estudià l’arquitectura romànica del Rosselló. A Elna, sota l’impuls d’Esteve Albert i amb el seu germà Gilbert, fundà el grup artístic i cultural Pyrene, que representà obres de teatre en català a partir del 1959. L’any 1960 participà en la fundació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, on milità activament, i en fou president i secretari en 1967-68. Assistí a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (a partir del 1969) i a l’Escola d’Estiu d’Elna (dècada del 1980). Fou actiu en la defensa del patrimoni de la seva comarca, en particular dins l’Association de Sauvegarde du Patrimoine Artistique et Historique du Roussillon, fundada el 1963 per Pere Ponsich. En aquest sentit, escriví diversos articles de sensibilització i de vulgarització per a la premsa, pronuncià conferències i publicà algunes de les seves recerques. Acabà la seva carrera professional a Djibouti, on realitzà investigacions arqueològiques i històriques.
Entre els seus treballs històrics destaquen: Elne-Illibéris, Archéologie, Histoire, Guide des Monuments (1966); De Roussillon en Catalogne (1979); “La cathédrale d’Elne”, Congrès Archéologique de France. CXII. Roussillon (1954); “La région d’Elne à l’époque romaine. Essai de géographie archéologique”, CERCA (1959); “Céramiques à décor estampé trouvés sur le site d’Illibéris”, Actes de la réunion d’Histoire et d’Archéologie d’Elne, 17-18 mai 1969, Cahiers Ligures de Préhistoire et d’Archéologie (1969); “Données sur la métallurgie de l’Illibéris pré-romain”, XLIIème Congrès de la Fédération du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon. Perpignan. 1969 (1970); “Le site de Handoga. Fouilles Archéologiques”, Pount-Bulletin de la Société d’Etudes de l’Afrique Orientale (1982); “Le passage de la voie antique à les Cluses (Portorium et enceinte)”, dins Les Routes du Sud de la France de l’Antiquité à l’époque contemporaine: Colloque du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques. 110ème Congrès National des Sociétés Savantes (1985); “Aux débuts du commerce franco-abyssin. Inventaire des Archives commerciales de la Maison Eloi Pino (1889-1891)”, Proceedings of the Ninth International Congress of Ethiopian Studies (Moscou 26-29 d’agost del 1986) (1988). Igualment deixà uns contes en francès i en català.
Lectures
- ABELANET, J.: “Une vie exemplaire : Roger, François, Gabriel Grau (1915-1988)”, Etudes Roussillonnaises, 9, 1992, p. 229-236.
- BALENT, A.: “Grau Roger, François, Gabriel”, Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français, XXX, 1987, p. 261-263.