Romà Piña i Homs

(Palma, Mallorca, 1937)

Historiador i jurista.

Es llicencià (1960) i doctorà (1977) en dret a la Universitat de Barcelona. Com a secretari general del Patronat d’Estudis Universitaris de Balears, intervingué en el procés de restauració de la Universitat de les Illes. Catedràtic (des del 1987) d’història del dret a la Universitat de les Illes Balears, ha publicat El Gran i General Consell (1977), La Diputación Provincial de las Baleares (1812-1979) (1979), La reincorporación de Menorca a la Corona Española (1983), Els reis de la Casa de Mallorca (1983), El Consolat de Mar (1985), La lluita per l’Autonomia de les Balears (1985), La creación del derecho en el Reino de Mallorca (1987), El derecho histórico en el Reino de Mallorca (1993) i El Consolat, seu del govern de les Balears (1996). En el camp de la investigació històrica jurídica, és autor d’Alfonso el Sabio y Ramón Llull (1984), Catalanes y mallorquines en la fundación de California (1988), recull de conferències de la Universitat de Berkeley, i L’exclusió catalano-aragonesa de la conquesta d’Amèrica (1990). Sobre el tema de la història de l’art ha publicat El pintor Antonio Fuster (1971).

Ha estat coordinador general de la comissió de les Balears per als actes del Cinquè Centenari del Descobriment i membre de l’Institut Internacional d’Història del Dret Indià. Des del 1990, és rector de la Universitat Internacional del Mediterrani. És membre de la Real Academia de la Historia, magister de la Maioricensis Schola Lullistica i president de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics i Heràldics. Fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca en temes relacionats amb les institucions jurídiques.