El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564, que s’edità l’any següent. És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat. També escriví La acequia de Molina: apuntes históricos y reparto de aguas (1903), Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 (1905, ed. facs. 1995) i Ruiz i Capdepón: su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y discursos parlamentarios (1913). En forma de fullets d’aparició periòdica publicà una Historia de los oriolanos (des de la conquesta), de la qual solament arribaren a veure la llum els 20 primers capítols, amb un total de 264 pàgines que narraven, sense gaire rigor històric, els principals esdeveniments fins al s. xv.