El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores. Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director. El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968. En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes nacionals, especialment sobre art valencià dels s. XVIII i XIX, i llibres com Antonio Gilabert (1955) o La expresión en los retratos de Velázquez (1961). Dedicat des d’aleshores a la docència universitària i a la investigació, arribà a la càtedra de l’Escola Universitària, i fou director del mateix departament. Entre les seves aportacions destaquen els estudis sobre importants monuments valencians, com la capella de la Mare de Déu dels Desemparats —Guía artística de la Real Capilla de los Desamparados de Valencia (1971)—, la Llotja —Simbología de la Lonja de Valencia (1977), La Lonja de Valencia (1988) i La Lonja (1994)—, el Palau de la Generalitat —El Palacio de la “Generalitat” de Valencia (1992) i El Palau de la Generalitat Valenciana (1995)—, o també la seva obra sobre el recinte emmurallat de la capital del Túria —Valencia: la ciudad amurallada (1999)—. El 1999 dirigí un volum sobre els monuments desapareguts del País Valencià. L’art contemporani valencià ha estat, així mateix, objecte del seu estudi a través de l’anàlisi de figures com Nassio Bayarri, Ernesto Furió o Manuel Palau i, especialment des de la dècada dels setanta, s’ha especialitzat en treballs de caràcter iconogràfic per influència de Santiago Sebastián, entre els quals destaquen l’article sobre la portada del marquès de Dosaigües, les gàrgoles de la Llotja, o els relleus de la Sala Nova. Fou també l’impulsor del Primer Congrés d’Història de l’Art Valencià i participà molt activament en la crítica d’art i en la divulgació de temes artístics a través de diaris com Levante i El Mercantil Valenciano. Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles de València, de Sant Jordi de Barcelona, de San Fernando de Madrid i de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, membre fundador de la Forschungskreis für Symbolik de la Universitat de Salzburg a Àustria, es jubilà de les seves obligacions universitàries el 1998, però continua en actiu com a president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.