Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908). Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives. Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral. En l’almanac de Las Provincias publicà treballs com “Proyecto de un puerto en la playa de Valencia en el siglo XV” (1930). En Cultura Valenciana publicà “Exequias reales. Alfonso el Magnánimo” (1926) i “Disposicions suntuaries promulgades pels jurats valencians en lo segle xv” (1928). De les seves col·laboracions en els Anales del Centro de Cultura Valenciana destaquen els articles “Los casalicios del puente de Serranos, en Valencia” (1928) i “Los portales de Cuarte, Real, Nuevo, Trinidad y San Vicente” (1944). En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura escriví “La Taula de Valencia en el siglo xvi” (1949), un tema sobre el qual aprofundí en l’obra La Taula de Canvis de Valencia (1408-1644) (1957). El seu estudi “Ordenaciones municipales valencianas” fou publicat en la revista universitària Saitabi (1944).
És autor de monografies sobre temes polítics medievals, sobretot referits a València, com Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936) –que aborda la figura mítica del jurat valencià del s. XIV– i Los jurados de Valencia y Luis de Santángel (1963). De la seva tasca de recopilació i publicació de fonts, en són una bona mostra els dos volums de l’Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925) i l’edició del Libre de memòries de diversos successos e fets memorables e coses senyalades de la Ciutat e Regne de València (1308-1644) (1935).
Historiador d’ideologia conservadora, amb la instauració del règim franquista col·laborà amb treballs erudits en les commemoracions regionalistes organitzades per institucions com el Centre de Cultura Valenciana i Lo Rat-Penat. Guanyà el premi de monografia històrica amb un estudi dels portals de València en els Jocs Florals del 1939 i participà en la celebració del V Centenari de la conquesta de Nàpols amb el treball “Valencia y Alfonso el Magnánimo”, publicat pel Centre de Cultura Valenciana dins el volum Homenaje a Alfonso el Magnánimo (1946). Tanmateix, fou sensible a un cert valencianisme cultural, que es manifestà en l’ús esporàdic del català –sobretot abans de la Guerra Civil Espanyola–, en l’àmbit de l’erudició i en l’interès per la dignificació de la llengua, que el dugué a signar les Normes de Castelló del 1932 i a ser membre de la comissió patrocinadora al País Valencià del Diccionari Català-Valencià-Balear l’any 1951.