Salvador Llobet i Reverter

(Granollers, Vallès Oriental, 1908 — Granollers, Vallès Oriental, 1991)

Geògraf.

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia. Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors. La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny (1947) feu escola i és una obra de referència. Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de pensament i d’aproximació al territori i a la gent, amb una anàlisi de múltiples aspectes, on la història econòmica i social, les evolucions i els aspectes sociològics ocupen un lloc destacat. Posteriorment, elaborà estudis de geografia històrica, regional i, preferentment, de geografia física. Fou un dels principals col·laboradors de la Geografia de Catalunya dirigida per Ll. Solé i Sabarís, i un dels fundadors de l’editorial Alpina, on dibuixà diversos mapes per a l’excursionisme de muntanya, un dels quals sobre Andorra, en col·laboració amb Noel Llopis i Lladó.

Coincidint amb la publicació de la seva tesi i seguint el mateix model sortí a la llum El medio y la vida en Andorra (1947; traducció al català, 1986), el primer gran treball modern de síntesi i d’aportació pròpia sobre la geografia i la societat andorranes. És un acurat estudi de geografia regional, complet i precís, i, alhora, un testimoniatge històric sobre la casa, la família i la societat andorranes dels anys quaranta del s. xx. El que dona encara més valor a l’obra és que se situa a l’inici del canvi econòmic i social fulgurant que experimentà el Principat durant la postguerra. Destaca la qualitat i la fiabilitat de les observacions sobre les activitats econòmiques, les noves infraestructures i sobre l’ús tradicional del territori, just després del desenclavament del país. Es tracta d’un moment històric cabdal: el pas d’una economia tradicional vers una economia moderna. També cal destacar per la seva gran fiabilitat els seus articles sobre la vida pastoral i la transhumància a Catalunya en col·laboració amb Joan Vilà i Valentí; i “La casa en Andorra” ( Ilerda, 1945), amb descripcions i plànols de cases, tècniques de construcció i un vocabulari precís.