El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare, i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia. Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca. El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns. A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà arxius i feu un llistat de 356 personatges històrics benassalencs. El 1850 acabà l’obra en què més temps treballà, Historia de Benasal, manuscrit inèdit.