Vida i obra
Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908. Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins. Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia. La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals: Diario de Lérida (1905, 1915), Lo Pla d’Urgell (1912), la Cruz de Tarragona (1920-32), La Veu de Tarragona (1926), Diario de Tarragona (1934), l’Escut d’Arbeca (1923-24), Aires de la Conca de Montblanc (1926-30), Segarra de Maldà (1925), La Veu de Catalunya (1928), Vida Cristiana (1927), Boletín Oficial Eclesiástico (1927), Anuario Eclesiástico (1926), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1921) i Revista del Centre de Lectura de Reus (1926-29). També publicà en revistes més acadèmiques, com Estudis Universitaris Catalans (1917-29), Analecta Sacra Tarraconensia (1926-30), Boletín Arqueológico de Tarragona (1933) i Arxiu de Tradicions Populars (1928). En algunes ocasions s’editaren separates d’aquests treballs de manera independent. També són obres seves: Història compendiada del Santuari de Sant Magí (1924), El Archivo parroquial y su ordenación. Estudio y normas prácticas para ordenar, catalogar y conservar los archivos parroquiales (1926), El Castell de Guimerà (1927), El convent de Sant Domènec (1927), El Santuari de la Bovera (1929), L’ermitatge de les Virtuts (1930) i La Seu de Tarragona (1935). Algunes han estat reimpreses els darrers anys en facsímil.
Lectures
- SERRA I VILARÓ, J.: “Mossèn Sanç. Notes biogràfiques”, Boletín Arqueológico, 42, Tarragona 1932, p. 191-197.