Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986. Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat. Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII, ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic. Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España”: La Catedral de Santiago (1948), Ávila monumental (1952); i de les “Guías artísticas de España”: Córdoba (1951), Granada (1951), Lérida y su Provincia (1955), Segovia y su Provincia (1958), Logroño y su Provincia (1962), i Soria y su Provincia (1964). Col·laborà amb Josep Gudiol en els volums Cataluña, de la col·lecció “Arte de España” (1955), i Historia de la pintura en Cataluña (1956). Fou, a més, un dels investigadors catalans que començà a interessar-se per les “arts menors” i realitzà interessants estudis sobre argenteria: Los “argenters” de Barcelona (1955), La orfebrería en la pintura gótica catalana (1958), La orfebrería en el arte de Velázquez (1960), Los esmaltes en la orfebrería catalana (1962), “L’orfebreria barcelonina del segle XIX” (D’Art, 6-7, Barcelona 1981). També ha fet diversos estudis sobre les arts decoratives: Artes decorativas en la España cristiana (siglos XI-XIX) (1975) i el volum VII d’“Historia del Arte”: Las Artes Decorativas (1983). Publicà algunes obres de caràcter divulgatiu com: Escultura Española (1969) i Campanarios de España (1976), però despuntà com a autor d’un gran nombre d’estudis sobre manifestacions artístiques dins de l’àmbit català des del s. XVI fins al s. XIX: La capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró (1970), Pintures de la Universitat de Barcelona (1980), El Palau Moja: Una contribució destacada de l’arquitectura catalana (1987), El Saló de Cent (1988) i Els edificis de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Una mostra del Modernisme Català (1994). D’altra banda, també ha realitzat diverses monografies de pintors catalans: Un cicle de Francesc Pla, “El Vigatà” (1987), Viladomat (1990), Antoni Viladomat (1992); i espanyols: “Mariano Salvador Maella (1737-1819)”, The register of the Museum of Art (The University of Kansas Lawrence, vol. III, 8-9, 1967), Zurbarán (1989), El Greco (1990), Velázquez. La esencia del tiempo (1999). Ha participat en nombrosos congressos d’art fent ponències sobre temes molt diversos: “Aspectos de la arquitectura neo-árabe en Cataluña. (S. XIX-XX)”, XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte (1973); “Las obras de la orfebrería española como conjunción de iniciativas creadoras”, IV Congreso de Historia del Arte (1982) i “Arquitectura del Renaixement i del Barroc”, V Congrés del CEHA (1984). Algunes de les seves darreres recerques tracten de les relacions artístiques de Catalunya amb la resta de l’Estat: Relaciones artísticas entre el núcleo cortesano y el foco catalán en los años de la Restauración (1989), Les relacions artístiques entre Catalunya i el nucli centrat a la Cort (1996), “Cataluña-Andalucía, Andalucía-Cataluña una permanente relación artística” (1997). Un dels seus treballs més interessants és La Biblioteca de la Universitat de Barcelona (1994). Recentment, ha publicat dos catàlegs i una monografia sobre l’escultor de pessebres Ramon Amadeu.