Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881. Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid. De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat. Des de molt jove col·laborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón (en fou el fundador el 1884), Heraldo de Aragón, El Eco del Guadalope, La Zuda, de Tortosa, Tierra Baja, Linajes de Aragón, Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón. El 1896, molt en la línia dels estudis locals de l’època, publicà Recitaciones de historia política y eclesiástica de Calaceite,obra de la qual es feu una reedició el 1996 amb els apèndixs que restaven inèdits. El 1907 fundà i dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón (Tortosa – Saragossa, 1907-09). A partir del 1916 començà a escriure en català i mantingué una gran amistat amb Pere Bosch i Gimpera. Col·laborà amb l’Institut d’Estudis Catalans i elaborà uns informes per al Diccionari general de la llengua catalana; també col·laborà amb mossèn Alcover i el seu diccionari. L’any 1927 escriví un estudi titulat “Contribución al Catálogo de Comendadores de Alcañiz – Orden de Calatrava”, publicat recentment pel Centro de Estudios Bajoaragoneses (1997).
A part dels seus estudis històrics despuntà també com a teòric del dret aragonès. En aquest sentit, redactà alguns estudis per a l’elaboració de l’apèndix al codi civil aragonès pel que fa al dret foral d’Aragó promulgat al desembre del 1925. També fou regidor de l’Ajuntament de Calaceit i un dels grans impulsors de la societat Fomento del Bajo Aragón, creada per al desenvolupament econòmic del Baix Aragó. Així mateix, confeccionà diversos documents per a la posada en marxa del ferrocarril de Tortosa-Val de Zafán.