Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns. El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar.
En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa; esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester; els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i també dels qui l’han perjudicat perquè se’n guardin. El seu dietari acompleix la funció de guia per als seus descendents. Al mateix temps, tot referint les seves peripècies personals i les del seu progenitor, dona compte també de les malversacions i dels deutes del seu pare, dels plets i de les concòrdies amb els oncles que li disputen l’herència, de les guerres, dels allotjaments i dels nous impostos. Detalla, en definitiva, en quina situació ha rebut el patrimoni, com l’ha portat i quines dificultats ha hagut d’afrontar.
El manuscrit de les seves memòries, guardat a l’arxiu particular de la família Turró-Cortada, descendents directes de l’autor del diari, ha arribat mancat d’algunes pàgines i amb dotze annexos documentals cosits pel mateix Sebastià Casanovas. El dietari ha estat editat per Jordi Geli i Maria Àngels Anglada a Sebastià Casanovas i Canut. Memòries d’un pagès del segle XVIII (1978).