Vida i obra
El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç. El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura. Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna. En 1968-71 exercí el càrrec de director del Col·legi Major Lluís Vives de la UV. Defensà (1971) la tesi Valencia bajo Carlos II. Bandolerismo, reivindicaciones agrarias y servicios a la monarquía (1974). Després de passar per les categories de professor adjunt i agregat, el 1981 guanyà la càtedra d’història moderna universal i d’Espanya de la Universitat de Múrcia. Fou director general d’Ensenyament Mitjà i Universitari del Primer Consell del País Valencià (1978-79) i posà en marxa el primer projecte de normalització lingüística escolar. Exercí també de vicerector d’Extensió Universitària de la UV (1979-81) i creà el Servei de Cultura Universitària Popular, primer intent reeixit d’apropar la universitat a la societat valenciana.
Formà part del consell de redacció de les revistes valencianes Estudis, Debats, Dianium, L’Espill, L’Ullal, i les murcianes Áreas i Contrastes. Fou un dels fundadors (1985) i primer director de la revista Afers, la qual li dedicà un homenatge (núm. 3, 1987). També fou membre de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (1977), conseller de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València (1980), acadèmic corresponent de la RAH (1982) i membre executiu del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica (1983).
Destacà per la seva capacitat organitzativa, a la qual dedicà molts esforços: fou membre del comitè executiu del III Congrés Nacional de la Història de la Medicina (1969), juntament amb Reglà, Giralt i Alfons Cucó; un dels organitzadors del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971), del I Colloque sur le Pays Valencien a l’Époque Moderne (1978), celebrat a Pau; del II Colloque sur les Territoires de la Couronne d’Aragon a l’Époque Moderne (1981); de la I Assemblea d’Història de la Ribera (1980), i del Primer Simpòsium d’Història de l’Horta Albufera (1981), del qual també fou president. A Múrcia organitzà el congrés Ciudad y Mar en la Edad Moderna (1984), en el qual col·laboraren alumnes i companys seus valencians.
Les seves innovadores investigacions se centraren fonamentalment en el País Valencià durant els s. xvi i xvii. Posà en marxa un projecte docent, investigador i cívic de gran envergadura, sense parangó pel que fa als estudis d’història moderna al País Valencià i continuà la tasca començada per Reglà. A més dels estudis sobre el seu poble nadiu, treballà molts altres temes. En l’obra primerenca Els fonaments del País Valencià modern (1968), mostrà la renovació cultural anterior al triomf dels Borbó, paral·lelament al moviment novator, que coincidí, a més, amb el neoforalisme polític i la millora de les condicions econòmiques dels darrers anys del s. xv. Edità la Crònica de Martí de Viciana ( Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y su reino, 1972-78; tres volums facsímils i dos més amb els índexs i un estudi importantíssim). Revisà les aportacions de J. Fuster sobre la responsabilitat del patriarca Ribera, virrei i arquebisbe, en l’eliminació de l’erasmisme valencià ( El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano, 1977) i demostrà que el tribunal de la Inquisició ja havia acabat amb aquest moviment quan Ribera arribà a València. Al llarg de la seva curta però intensa carrera, s’interessà per molts altres temes, entre els quals: les minories marginades, la UV, les relacions entre la monarquia i les institucions forals del Regne de València amb motiu del cop d’estat de Joan Josep d’Àustria, el bandolerisme i les mesures repressives dels virreis valencians, l’erasmisme a la Corona d’Aragó, la ciència i la cultura als s. xvi i xvii, la participació valenciana al concili de Trento i la Segona Germania, la concessió a València del port franc en època de Carles II, la perspectiva històrica de la Festa de Moros i Cristians i l’ocupació de la UV immediatament després de la guerra civil pel quintacolumnista Manuel Batlle.
Altres obres seves són: Estudi preliminar (1983), Valencia y la Casa de Austria (1977), Bandolers, pirates i moriscos (1980), Benissa, el seu entorn i la desarticulació de les bandositats de la Marina (1981) i Francesc Garcia y la Segunda Germanía en la Marina Alta (1986).
Lectures
- ESCANDELL BONET, B.: “Sebastián García Martínez en la escuela modernista valenciana”, Homenatge al doctor Sebastià García Martínez, Generalitat Valenciana, 1988, vol. 5, p. 23-46.
- JUAN VIDAL, J.: “Sebastià Garcia Martínez: perfil bio-bibliogràfic”, Afers, 5-6, 1988, p. 13-26.
- LÓPEZ PIÑERO, J.M.: “Quan Sebastià Garcia Martínez esdevingué historiador”, Afers, 5-6, 1988, p. 27-32.