Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere. Becari del Col·legi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb. Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys. De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals, escriví alguns articles menors, que culminaren en la seva obra fonamental: Apuntes histórico-descriptivos de la Villa de Canals, publicada a València el 1907, i reeditada el 1983. És un recull del que, en matèria d’història, havia escrit fins aleshores. Però les notícies etnogràfiques que proporciona aquest llibre, juntament amb el buit historiogràfic tradicional en les publicacions comarcals d’aquesta mena, li atorgaren un cert interès i utilitat. L’obra s’ordena en quatre seccions: geografia, aspectes religiosos, costums locals i fills il·lustres de la població.