El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual. Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma (1967-68) i professor interí d’antropologia a la UB (1971-75). És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED. El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari (1978-87) i rector (1987-93). Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona (1975), de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico (1988) i de l’European Asociation of Social Anthropologists (1991). Ha dirigit les revistes Studia (1987-93) i Anuario de Historia de la antropología española (des del 1992). A més, ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades com Estudios lulianos, Antropológica, Espíritu, Augustinus, Estudis Baleàrics i Randa. També ha estat col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Els seus treballs s’han centrat en l’anàlisi de l’estructuralisme antropològic i, des d’aquesta perspectiva, ha estudiat el lul·lisme del s. XVIII i la cultura i el pensament mallorquins. En aquest sentit, cal fer referència a una de les seves obres més importants: Història del pensament a Mallorca. Dels orígens al segle XIX (1985) i Història del pensament a Mallorca II (1995). Es tracta d’una recerca global, amb l’anàlisi sintètica de la filosofia, la ideologia i la religió. Primer s’ocupa de la Mallorca de les tres religions, amb la visió cristiana, jueva i islàmica: característiques del pensament, la convivència, etc. Després segueix amb el s. XIV, la transició a la modernitat, el Barroc, la Il·lustració, el s. XIX i arriba als nostres dies. El to didàctic, la voluntat divulgativa i el caràcter sintètic configuren una obra bàsica per a l’estudi del pensament a Mallorca. El pensament de Ramon Llull i el pensament polític en general hi són estudiats amb detall.
També ha treballat a fons la vida i l’obra de Ramon Llull, amb nombroses edicions literàries i pròlegs a diverses obres seves: Filosofía y sociedad: hacia una ecología del lulismo de la ilustración (1973), Ramon Llull. El pensamiento y la palabra (1993) i Arabismo e islamología en la obra de Ramon Llull (1995). Així mateix ha dedicat especial atenció a la figura de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i la seva obra: La cuina mallorquina de l’arxiduc Lluís Salvador (1994), L’Arxiduc Lluís Salvador, una història de vida (1993) i Les possessions mallorquines de l’Arxiduc (1994). En l’àmbit de l’antropologia, cal fer referència a les incursions en l’antropologia gastronòmica i els estudis sobre Valldemossa i la seva història, cultura i tradicions: Valldemossa, una història, una cultura, un poble (1980), Valldemossa, l’amor i la cuina (1982), “Etnografía y folklore en Mallorca”, La antropología cultural en España (1986), “La dialèctica “Mallorca/Amèrica” en el pensament de l’exili republicà”, América y Mallorca del predescubrimiento hasta el siglo XX (1991), Una historia de la antropología balear (1992), Antropologia de la cuina mallorquina (1993) i Valldemossa. Història, mites i tradicions (1996).
Ha col·laborat en obres col·lectives de caràcter general,com Historia de la antropología española (1992), Diccionario temático de antropología (1993), Diccionario histórico de la antropología española (1994) i Double Minorities of Spain (1994).