Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC)

Servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit per Borja de Riquer.

Desenvolupament enciclopèdic

Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària (assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc.). L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment.

Des dels seus inicis, el principal objectiu fou centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de temàtica local, dispersa en biblioteques i centres d’informació de tot Catalunya, per tal d’agilitar les tasques de la investigació històrica, tot construint un instrument eficient per a la seva localització i consulta.

Aquest objectiu es materialitzà en la creació –gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana–, del Fons d’Història Local de Catalunya, una base de da-des bibliogràfica, actualitzada anualment, amb més de 89.000 referències de documents (monografies, articles, tesis, actes de congressos, etc.) sobre història local de Catalunya recollits a biblioteques i centres d’informació de tot el Principat.

L’SDHLC ha passat per diferents etapes, condicionades pel procés d’elaboració de la base de dades i, especialment, per la metodologia emprada en la recollida de dades, que ha sofert una progressiva evolució i ha marcat les diferents fases del projecte. La primera etapa s’inicià el 1987 i finalitzà al desembre del 1993. Atesa la magnitud de la bibliografia local per a processar, les tasques se centraren en el buidatge de les grans biblioteques catalanes (BC, IMHB, etc.) amb uns criteris de selecció restringits al període contemporani, i excloent-ne els articles de revistes. Es recolliren més de 35 000 referències, accessibles a través d’Internet des de l’any 1996.

Un cop finalitzada aquesta primera etapa, i per actualitzar la base de dades, un dels reptes de l’SDHLC fou l’apropament a aquesta informació, normalment amb uns canals de difusió molt restringits. Sorgí la iniciativa de crear bases de dades limitades territorialment, que permetessin abordar en profunditat el buidatge a totes les comarques i localitats més importants, és a dir, anar a les comarques i municipis per recollir directament, i de forma exhaustiva, la bibliografia local. Això suposà treballar a tot el territori català, a partir d’un programa d’actuacions a llarg termini que oferia al projecte un nivell d’exhaustivitat no assolit en la primera fase: en aquesta nova etapa s’hi havia d’incorporar la bibliografia de tots els períodes històrics i altres tipologies documentals (articles de revista). Els resultats finals s’integrarien a la base de dades central i en permetrien una actualització exhaustiva.

Aquesta proposta es concretà inicialment en el Projecte 2000, consistent en l’elaboració de les bases de dades de les comarques de l’àmbit provincial de Barcelona, i es materialitzà l’any 1994 en un conveni signat entre l’SDHLC, la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’acord establí que la Diputació de Barcelona assumia una part important del finançament dels projectes comarcals, proporcionant la infraestructura informàtica necessària per a permetre la difusió a través d’Internet i de la Xarxa de Biblioteques Populars (xarxa VTLS). D’altra banda, la Coordinadora assumí l’assessorament científic i la relació amb els centres d’estudis locals interessats a formar-hi part. Finalment, l’SDHLC, com a gestor i productor de la base de dades, dirigí i centralitzà totes les tasques tècniques.

Des del 1994 s’han realitzat les bases de dades de les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Osona, el Bages, el Garraf, el Berguedà, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Anoia i de les ciutats de Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat i Terrassa. Un dels projectes de futur de l’SDHLC és continuar treballant en la creació de les bases de dades de l’àmbit barceloní (Maresme, Barcelonès i la ciutat de Barcelona) i estendre el projecte a la resta del territori català. En aquesta línia s’han iniciat les bases de dades de les comarques gironines i lleidatanes, en conveni amb les universitats de Girona i Lleida.

La mateixa dinàmica del projecte ha comportat la necessitat d’elaborar eines de treball específiques, com el Tesaurus d’Història de Catalunya, vocabulari controlat que recull terminologia de la història local de Catalu-nya i que permet la indexació i recuperació de les referències del Fons d’Història Local. Aquest llenguatge documental, publicat l’any 1996, té en l’actualitat més de 3 000 entrades, actualitzades periòdicament. D’altra banda, el fet de disposar de la base de dades, a més de l’experiència adquirida en el procés de la seva creació, ha diversificat les activitats i els serveis que en l’actualitat ofereix l’SDHLC: explotació de la informació recollida i realització d’altres productes, com la publicació de bibliografies impreses; elaboració d’índexs de les publicacions periòdiques buidades; intercanvi electrònic de registres amb altres entitats anàlogues; assessorament i formació en l’organització; descripció i automatització de fons documentals i disseny d’aplicacions informàtiques amb el sistema de gestió documental CDS-ISIS i Winisis 1.3.

Un dels principals reptes de futur de l’SDHLC és la incorporació a la base de dades de la bibliografia local de tot Catalunya, per mitjà de la recollida de documentació a totes les comarques, el buidatge d’articles de les principals publicacions periòdiques d’àmbit local i comarcal, i la incorporació de noves eines per a l’estudi de la història local (automatització d’inventaris i catàlegs d’arxius locals).

Lectures
  1. CUADRADO, M.: “El Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya”, Biblioteca Informacions. Publicació del Servei de Biblioteques de la UAB,15, Bellaterra 1997.
  2. CUADRADO, M.; GARCÍA, C.; PERPINYÀ, E.: “10 Anys del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya”, Plecs d’Història Local, 73, Barcelona 1998.